Des del punt de vista cartogràfic cal fer unes quantes consideracions. Els mapes que apareixen a l’atles són tributaris en tot moment del discurs textual. De fet els mapes il·lustren uns continguts formats pel títol, l’entradeta, el text i les fotografies de cada tema. El conjunt de l’atles forma una unitat on és molt difícil destriar els mapes dels textos que els acompanyen. La mateixa distribució de la cartografia dins la pàgina incrementa aquesta vinculació entre mapa i text, la qual fa que en cap moment el mapa es pugui considerar com una peça autònoma.

Aquest Atles té un doble objectiu: descobrir els secrets de la continuïtat i el creixement de la societat catalana durant 1 000 anys i conèixer algunes de les contribucions d’aquesta societat a la configuració del món contemporani.

El poble català sempre ha sentit l’impuls de conèixer altres països, pobles i cultures. A escala individual d’una manera permanent, i ocasionalment a escala col·lectiva, aquesta tendència l’ha dut a sortir del redós familiar –a vegades confortable, a vegades no gens–, a veure món i conèixer altres països, pobles i cultures, a relacionar-s’hi i, sovint, acabar establint-s’hi temporalment o definitivament. Un cop a fora, els catalans han deixat empremtes, a voltes significatives, de la seva manera de fer individual o col·lectiva en tots aquells aspectes propis de l’activitat humana.

Víctor Hurtado

Doctor en història medieval

L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, (Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822) constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Il·lustració. L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea.

La botànica ha estat considerada la ciència estel·lar de la Il·lustració. Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica. Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives: París, Madrid o Londres.

La instal·lació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes. Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat. Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar. El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar.

El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 1751 – 1828). El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí.

El 9 de novembre de 1799 (el 18 de Brumari), Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa. L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas.

De la Convenció als Alps

A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris. Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295. Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen. I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques.