El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà. Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada. Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç. Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar. Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama.
El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brussel·les, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida (núm. inv. 5341). Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido. Fa 310 cm per 277 cm. Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la col·lecció Plandiura, de la qual formava part.
El segle XIII: la influència oriental
Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià (mitjan segle XIV): consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador.
©British Library, ms. Add. 15274 i 15275, foli 3
Parell de guants de teixit de gènere de punt de fils de seda procedent de la tomba del bisbe Arnau de Jardí (1272-1306) a la catedral de Tortosa. Formaven part de la vestimenta del prelat. Ara es conserven al Tresor de la catedral.
Enciclopèdia Catalana – J.Colomé
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany (Bages), d’on procedeix. Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm. inv. 374. Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada. Data del segle XIV. El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca. El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat. El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru. Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals.
La col·lecció L’art gòtic a Catalunya, que d’una banda segueix la línia marcada per les visions de conjunt sobre l’art català i de l’altra és una continuació de la gran sèrie Catalunya romànica (Enciclopèdia Catalana, 1984-98), pot ser interpretada, entre altres coses, com un monumental estat de la qüestió en què queden reflectits gairebé tots els temes i problemes plantejats actualment pels estudiosos de l’art de la baixa edat mitjana al país.
La plenitud medieval
Vinyeta d’un foli del Llibre verd (v. 1342-52). Il·lustra la rúbrica d’una constitució atorgada per Jaume I en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225.
©Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, ms. L-10, foli 75
Data: 30 d’octubre de 1365.
El rei Pere el Cerimoniós tramet instruccions al bisbe de Girona, al noble Francesc de Cervià i al veguer Joan Berenguer de Rajadell per tal de procedir a la defensa de la ciutat i llocs de la vegueria davant l’arribada de companyies estrangeres al seu servei, de pas cap a la ciutat de Saragossa.
En Pere etc, al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble e amats nostres en Francesch de Cervià e en Johan Berenguer de Rajadell, cavallers, veguer de Gerona, salutem et dilectionem.
Interior vers ponent de la nau central de la Seu Vella de Lleida. La primera pedra de la catedral es col·locà el 1203 i l’edifici es va consagrar el 1278.
Enciclopèdia Catalana – X.Goñi