Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predel·la del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa (1501).
© Museu Episcopal de Vic – J.M.Díaz
Pintor francòfon nascut a Béthune (Flandes) i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal.
Sant Miquel Arcàngel, taula lateral del retaule major de Tuili (Sardenya). El 1500 Joan i Violant de Santa Cruz, senyors de Tuili, instituïren un censal per a finançar l’obra, atribuïda al Mestre de Castelsardo.
Bisbat de Càller, església parroquial de Sant Pere de Tuili – SBAPPSAECO
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona (núm. inv. 547).
Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià.
AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem
L’origen i la formació
Fill d’un agricultor homònim de Tafalla (Navarra) i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol.
Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà; diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó.
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae”
Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans. Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predel·la de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut (Freixas, 1984b).
A l’entorn del 1500
La pintura gòtica de caràcter flamenc que havia arribat a Catalunya al voltant dels anys 1440-50 de la mà de Lluís Dalmau i que s’havia estès per les terres del bisbat de Girona durant tota la segona meitat del segle XV, amb el taller dels Solà i Miquel Rovira de protagonista, va patir una certa sacsejada tot just acabat el segle.
Caplletra L amb l’escena del judici del rei Salomó, del segon volum d’una Bíblia en català dedicat als llibres sapiencials i profètics (vers 1460-65).
