El 1939 la seva família s’exilià a Montpeller (França) i el 1942 a Mèxic, país on es llicencià en lletres hispàniques a la Universidad Nacional Autónoma de México. Feu un postgrau a la Universitat de la Sorbona de París i treballà com a traductora de l’ONU, com el seu germà Manuel Duran i Gili.
Destacà com a difusora de la memòria de l’exili català a Mèxic i divulgadora acadèmica de la cultura, la llengua i les obres dels autors catalans. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2022).
El terme procedeix del grec kákistos (‘el pitjor’), superlatiu de kakós (‘dolent’), i krátos (‘poder’, ‘govern’), i significa literalment ‘govern dels pitjors’, per oposició a aristocràcia, etimològicament ‘govern dels millors’.
El concepte fou desenvolupat pel politòleg israelià Ran Hirschl, especialista en dret constitucional comparat, i difós especialment a partir de l’obra Towards Juristocracy: The Origins and Consequences of the New Constitutionalism (2004). S’inscriu en el fenomen més ampli de la judicialització de la política, caracteritzat pel trasllat progressiu als tribunals de qüestions que tradicionalment havien estat resoltes pels poders legislatiu i executiu.
Fundada a Barcelona el 2014 per l’empresari Ernest Pérez-Mas, inicià l’activitat comercial el desembre d’aquell any com a operador mòbil virtual, especialment orientat al mercat català i amb l’ús del català com un dels elements distintius. Posteriorment amplià els serveis a la telefonia fixa, la fibra òptica, internet, televisió i solucions digitals per a particulars i empreses.
Filla de Josep Maria Vall i Companys, cofundador del grup agroalimentari Vall Companys, i germana de l’empresari Josep Vall i Palou. Inicià estudis de veterinària, que abandonà per dedicar-se a les arts plàstiques.
Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a Llotja —on segurament es matriculà en ornamentació floral, l’única assignatura permesa a les dones en aquells temps—, fet que condicionà la seva carrera posterior.
Filla d’una família de navegants benestant, era germana de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig.
Començà a dibuixar de petita, de manera autodidacta, però fins a l’any 1920 no rebé formació en la matèria, quan tenia ja uns quaranta anys. Tingué com a mestre el gravador mataroní Rafel Estrany, amb qui aprengué la tècnica del gravat a l’aiguafort.
Figura destacada del moviment coral impulsat per Josep Anselm Clavé, del qual fou col·laborador i amic. Veler de professió, inicià la seva activitat com a director coral el 1863 al capdavant de La Fraternitat de Gràcia i, posteriorment, dirigí La Perla de la Barceloneta, Apolo del Poblenou, La Pau d’Alella i Lo Pom de Flors de Sant Just Desvern, entitat fundada el 1881 de la qual fou el primer director. També exercí de professor de la secció de cant de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1865-66).
La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l’original en sentit contrari), inversió de l’original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues.