Des que es produeix la implantació de la cèl·lula ou, o zigot, en l’úter, cosa que s’esdevé uns set dies després de la fecundació, comença a produir-se una sèrie de canvis en l’organisme de la dona gestant i, com a conseqüència, determinades parts del cos i algunes de les funcions es modifiquen. Les transformacions que es produeixen donen lloc a diferents símptomes, que són percebuts per la mateixa dona, i a diversos signes, que el metge també pot observar.

Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins: els vaccins bacterians i els vaccins vírics. En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous.

Per a la majoria de les dones, el primer signe que suggereix un possible embaràs és la falta de la menstruació. Aquest fet es produeix perquè la placenta en desenvolupament secreta l’hormona gonadotròfica coriònica, o HGC, que té com a funció fer que el cos luti de l’ovari, format després de l’ovulació, augmenti de grandària i incrementi la producció de l’hormona progestacional que, al seu torn, té per finalitat preparar l’úter per allotjar-hi el producte de la gestació.

En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme. Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada.

A més de la falta de regla, la dona pot percebre altres canvis en el seu organisme, alguns dels quals apareixen precoçment, que poden ésser útils en la diagnosi d’un embaràs.

Un dels símptomes més característics és l’aparició de nàusees, que ja es poden donar en el primer mes, fins i tot abans de la primera falta. Generalment es presenten, sobretot, a primera hora del matí, en llevar-se, però hi ha dones embarassades que en senten durant tot el dia. Poden anar acompanyades de vòmits, però sovint només causen un malestar difús.

Les autoritats sanitàries recomanen l’aplicació sistemàtica de determinats vaccins durant la infantesa amb l’objectiu de prevenir el desenvolupament d’algunes malalties infeccioses freqüents en aquesta època de la vida i que, circumstancialment, poden ésser greus.

Els diferents símptomes descrits poden fer sospitar a la dona que està embarassada. Algunes dones que ja han estat embarassades anteriorment asseguren tenir certesa del nou embaràs a partir dels canvis que senten en el cos. Això no obstant, per a poder diagnosticar un embaràs amb més precisió, hi ha diverses proves especials, molt fiables i fàcils de realitzar.

Actualment es recomana l’aplicació de certs vaccins a aquelles persones que, per qualsevol circumstància, poden tenir un alt risc de contagi per determinats microorganismes en un futur a mitjà o llarg termini.

Una de les circumstàncies més freqüents en què es recomana aquest tipus de vaccinació són els viatges a qualsevol país o regió on certes malalties infeccioses són endèmiques, com és el cas de la febre groga, el còlera o la febre tifoide.

La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen.

Mitjançant un examen mèdic pot detectar-se una sèrie de signes útils en la diagnosi de l’embaràs. Per poder-hi advertir aquests signes fàcilment, l’examen s’ha de realitzar passades dues setmanes a partir de la data prevista per a la regla, ja que abans de vegades són poc evidents.