Els antibiòtics són substàncies químiques elaborades per alguns éssers vius, com ara certs fongs, o que se sintetitzen artificialment per diverses tècniques de laboratori, i que es caracteritzen per la capacitat de destruir una gran varietat de microorganismes o d’impedir-ne la reproducció, entre els quals s’inclou la majoria dels bacteris i alguns fongs i protozous; els virus, però, en queden exclosos.

Generalment, els símptomes i els signes són prou clars, i la prova descrita confirma l’embaràs. Això no obstant, pot succeir que durant les primeres setmanes aquests siguin poc evidents i que el resultat de la prova no sigui gaire clar. En aquests casos, pot ésser útil de realitzar altres proves que en confirmin la diagnosi.

Una vegada que ha estat confirmat l’embaràs ja es pot calcular el temps que es porta de gestació i; en conseqüència, la data en què probablement s’esdevindrà el part. La determinació del temps de gestació és important, perquè permet de controlar si el desenvolupament del fetus es produeix amb normalitat segons la seva edat en cada moment. A més, si es coneix el temps de gestació, pot determinar-se el moment en què el fetus es troba ja prou madur per a néixer.

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups: els bacteriostàtics i els bactericides.

Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció.

L’embaràs és un procés fisiològic que habitualment es produeix en una dona jove i sana, i per això mateix en la major part dels casos tot el procés es desenvolupa sense complicacions i sense que calgui una cura especial. Això no obstant, en una petita proporció dels casos poden presentar-se algunes alteracions i complicacions que de vegades arriben a afectar la salut de la dona embarassada o del futur nadó, i, en els casos més seriosos, en pot perillar la supervivència.

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic.

Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre, o espectre reduït, perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes.

Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’espectre ampli, perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes.

Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacteris de tolerar l’efecte bacteriostàtic o bactericida d’un determinat antibiòtic.

En condicions normals, els bacteris són resistents als antibiòtics en l’espectre dels quals no són inclosos. Tanmateix, en nombroses ocasions una determinada soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l’aparició i posterior reproducció de noves soques resistents a l’acció d’antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida.

El primer control mèdic s’ha de realitzar entre dues i quatre setmanes d’ençà de la falta de la menstruació, encara que ja s’hagi practicat una provà casolana d’embaràs i hagi resultat positiva. L’objectiu és confirmar definitivament la diagnosi de l’embaràs i, en cas positiu, efectuar els exàmens necessaris per a avaluar l’estat de la dona i del futur nadó, com també de programar els controls i les precaucions que caldrà seguir durant la resta de la gestació.

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles.

En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades. Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes.

La primera anàlisi de laboratori que es fa durant l’embaràs serveix per a valorar diverses funcions de l’organisme matern que poden influir en el desenvolupament de l’embaràs, i també per a descartar que la dona tingui alguna infecció que pugui transmetre al fetus. En aquesta anàlisi s’examina una mostra de sang i una altra d’orina.