• La rubèola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que se sol manifestar amb síndrome febril lleu, catarro, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània, tot i que en molts casos és asimptomàtica*
• Tot i que la rubèola és una malaltia benigna, és molt perillosa quan afecta dones embarassades perquè pot provocar nombroses i variades malformacions fetals.

L’amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut. L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una informació valuosa sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèl·lules i substàncies procedents del seu organisme. Aquesta prova pot realitzar-se en distintes fases de l’embaràs, amb diferents objectius.

• Els controls mèdics que s’efectuen habitualment durant l’embaràs són necessaris per a prevenir els trastorns que puguin presentar-se durant l’embaràs i diagnosticar-los precoçment, per tal que siguin tractats com més aviat millor i poder programar així el part de la manera més adequada en cada cas.
• Entre dues i quatre setmanes després de la falta de menstruació, la dona presumptament embarassada ha d’anar al metge, encara que ja s’hagi fet una prova d’embaràs i hagi resultat positiva, per a confirmar-ne la diagnosi; en cas positiu, caldrà efectuar els exàmens necessaris per ta

Es denomina diagnosi prenatal el procediment consistent a aplicar diverses tècniques per a intentar de detectar, abans del naixement, si el producte de la gestació presenta alguna malformació o anomalia que pugui, en un futur, produir-li una alteració del desenvolupament físic o mental. Les proves diagnostiques que comprèn aquest procediment es realitzen generalment en aquells embarassos en què es detecta alguna circumstància que incrementa les possibilitats que es produeixi una alteració en el desenvolupament del fetus.

El control mèdic habitual de l’embaràs, a què tota gestant se sotmet, inclou certes proves, com ara l’ecografia, que poden ésser d’utilitat en la detecció de determinades alteracions fetals, o bé per a indicar si hi ha un risc especial que es produeixin malformacions, com en el cas de les anàlisis de sang. En aquest sentit, pot considerar-se que en tot control d’embaràs ja s’aplica un seguit de tècniques útils per a efectuar una diagnosi prenatal.

En l’actualitat hom disposa d’una gran diversitat de tècniques útils per a la diagnosi prenatal. N’hi ha que s’apliquen habitualment en tots els embarassos de risc elevat, i d’altres que només s’hi empren quan se sospita un determinat tipus d’anomalia. Aquestes tècniques són generalment programades en un centre o servei de diagnosi prenatal, on atenen les gestants amb un embaràs de risc elevat de malformacions.

Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte. Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini. Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90%.

Definició

La varicel·la és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que afecta sobretot els infants d’entre 2 i 9 anys d’edat i que dóna lloc a una febre i a una erupció cutània característica consistent en vesícules que produeixen coïssor, que progressivament s’assequen i formen crostes i que posteriorment es desprenen. La malaltia és, gairebé sempre, benigna, però en persones immunodeprimides pot causar complicacions serioses i, si es presenta durant els primers mesos d’embaràs, ocasionalment pot produir malformacions fetals.

• La varicel·la és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que afecta sobretot els infants d’entre 2 i 9 anys i que es manifesta per una erupció cutània de vesícules que produeixen molta coïssor, que després s’assequen i formen crostes,
• En els infants sans, la varicel·la no és sinó un procés banal, que no origina més complicacions i que es resol al cap de, com a molt, unes dues setmanes d’haver-se iniciat Tanmateix, en els adults, les persones immunodeprimides i en els lactants amb problemes de nodriment, pot perllongar-se, cursar amb altes temperatures o

Definició

El refredat comú, o coriza, també anomenat constipat, és un procés infecciós enormement freqüent, en general d’origen víric, que evoluciona amb inflamació de la mucosa nasal i la faríngia i que habitualment remet al cap d’uns cinc a set dies, sense causar més complicacions.