Refredat comú

Definició

El refredat comú, o coriza, també anomenat constipat, és un procés infecciós enormement freqüent, en general d’origen víric, que evoluciona amb inflamació de la mucosa nasal i la faríngia i que habitualment remet al cap d’uns cinc a set dies, sense causar més complicacions.

Causes

El refredat comú pot ésser provocat per diversos agents etiològics. En el 90% dels casos és causat per virus de diversos tipus, en la gran majoria pertanyents a les famílies dels Picornaviridae, Adenoviridae i Paramixoviridae. Això no obstant, en el 10% dels casos la coriza es complica per una sobreinfecció de bacteris de diverses menes, els més freqüents dels quals són estreptococs i pneumococs.

La font de la infecció té l’origen en les secrecions respiratòries de les persones infectades, les quals, en tossir, esternudar o, senzillament, parlar o expel·lir aire, expulsen petites gotetes contaminades que romanen en suspensió, a l’aire. La via de contagi és directa, de persona a persona, ja que el contagi es produeix quan una persona aspira les gotetes. El període de contagiositat del refredat comú s’inicia al cap d’unes hores del contagi i finalitza en remetre’n els símptomes. D’altra part, les possibilitats de contagi s’incrementen amb el fred ambiental; també quan hi ha alteracions en les mucoses respiratòries que minvin les defenses locals davant l’exposició a gèrmens, com és el cas de les persones que pateixen d’alteracions nasals o sinusals, o malalties broncopulmonars, com ara emfisema pulmonar, asma o bronquitis crònica; i també en cas de dèficits immunologies, fins i tot lleus i passatgers, com per exemple quan hom no dorm les hores adequades o no s’alimenta com cal.

Freqüència i edat

Segons les dades estadístiques, els adults pateixen de refredat comú una mitjana de dues vegades l’any, particularment durant la tardor i l’hivern. En els infants, la mitjana és lleugerament superior al doble. L’elevada freqüència d’aquest trastorn es deu a la seva fàcil contagiositat i també al fet que la immunitat que deixa només persisteix uns dos mesos i únicament protegeix l’organisme en cas d’una nova infecció causada pel mateix agent etiològic, però no per d’altres.

Manifestacions, evolució i complicacions

El període d’incubació comprèn de 24 a 48 hores.

El període d’estat se sol iniciar amb una sensació de coïssor o de lleugeres punxades a la mucosa nasal o la faríngia, o bé a totes dues, esternuts i expulsió de secrecions pel nas, que de bell començament són aquoses, però que més endavant adquireixen una tonalitat groguenca o verdosa. És també habitual que es produeixi una lleugera hipertèrmia, o elevació de la temperatura corporal, que en els adults no sol ésser gaire acusada, però que en els infants pot superar els 39°C. D’altres manifestacions són: timbre nasal de la veu, minva de l’olfacte i el gust, pèrdua de gana, obstrucció nasal que provoca un cert grau de dificultat per a respirar, mal de cap i malestar general, amb debilitat i un lleu entumiment de les extremitats.

En els infants, especialment els més menuts, les manifestacions esmentades solen ésser més intenses, sovint són acompanyades de nàusees i vòmits i generalment provoquen dificultats per a agafar el son, sobretot a causa de les obstruccions nasals o en casos de febre elevada.

El procés infecciós sol remetre espontàniament al cap d’uns 5 a 7 dies. Tanmateix, en alguns casos es presenten certes complicacions, especialment en nens molt petits, en malalts pulmonars i en persones d’edat avançada. Les complicacions més freqüents són les sobreinfeccions bacterianes a la mucosa nasal, la faríngia i els bronquis, com també la infecció d’oïda i dels sins paranasals, que provoquen, respectivament, otitis i sinusitis.

Diagnosi, tractament i profilaxi

La diagnosi s’estableix a partir de la simptomatologia i l’examen físic.

El tractament és gairebé sempre simptomàtic i bàsicament consisteix en repòs, molt indicat en especial en els infants, els malalts pulmonars crònics i les persones d’edat molt avançada, o en casos de febre elevada i malestar general acusat; dieta tova, que sigui fàcil de deglutir i digerir; i, circumstancialment, administració de fàrmacs antipirètics, antihistamínics o antiinflamatoris. Els antibiòtics només s’empren quan el trastorn és provocat per bacteris o quan s’hi produeixen sobreinfeccions bacterianes.

Actualment no hi ha cap vaccí eficaç contra el refredat comú, a causa de la gran varietat d’agents etiològics capaços de produir-lo. Per aquesta raó, la profilaxi es basa sobretot a procurar que les persones amb major risc de contreure la infecció i de desenvolupar complicacions evitin, com més millor, el contacte amb malalts.

Característiques principals del refredat comú o coriza
agent causal: generalment virus de diversos tipus; de vegades bacteris
font d’infecció: secrecions respiratòries en gotetes de suspensió aèria
vies de contagi: aspiració d’aquestes gotetes
període de contagiositat: passades unes hores del contagi, fins que en remeten els símptomes
període d’incubació: de 24 a 48 hores
manifestacions: catarro nasal i faringi; mal de cap; malestar general
complicacions: otitis, sinusitis; sobreinfeccions bacterianes
profilaxi: no hi ha vaccí eficaç