La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable.

La toxocariasi és una parasitosi provocada per algunes espècies de cucs que habiten normalment al budell de gossos i gats i que, accidentalment, poden arribar a infectar l’ésser humà, en qui causen la formació de granulomes, o petits tumors de teixit cicatricial i inflamatori, en diversos teixits interns.

L’esquistosomiasi o bilharziosi és una parasitosi endèmica en molts països d’Amèrica, Àfrica i Extrem Orient, provocada per diverses espècies de cucs del gènere Schistosoma que poden causar lesions serioses en diversos òrgans, especialment el fetge, la bufeta urinària, els budells, els pulmons, el cor, els ronyons i el sistema nerviós.

L’equinococcosi, o hidatidosi, és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans.

La tricuriasi o tricocefalosi és una parasitosi relativament comuna al nostre medi, especialment en els infants, provocada pel cuc Trichuris trichiuria, l’hàbitat natural del qual és el budell humà.

L’anquilostomiasi o uncinariasi és una parasitosi provocada per dues espècies de cucs, Anquilostoma duodenale i Necator americanus, que s’estableixen al budell prim i poden provocar una anèmia de caràcter greu.

L’estrongiloïdiasi o anguil·lulosi és una parasitosi provocada pel cuc denominat Strongyloides stercolaris, o anguíl·lula intestinal, que en estat adult habita al budell humà.

La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat. És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur.

La vida d’un individu com a ésser independent comença amb el naixement, un procés que el fa sortir del si matern i que separa les estructures que unien mare i fetus. Es aleshores quan, després de nou mesos d’una dependència total de l’organisme matern, del qual rebia directament les substàncies nutritives i l’oxigen indispensables per a la subsistència i el desenvolupament, l’organisme del nen ha de començar a obtenir tots aquests elements pels seus propis mitjans.

Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica. Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical; de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni.