L’infant acabat de néixer té un aspecte característic que el diferencia clarament del nadó de més temps. L’aspecte es modifica durant els primers dies de vida.
La positura que adopta el nounat és similar a la que tenia a l’interior de l’úter, on disposava d’un espai reduït. Espontàniament, doncs, tendeix a flectir el cos i a plegar els braços i les cames sobre el tronc.
Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa, una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent. Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant.
És freqüent que el cap i la cara del nadó presentin alguna deformitat, ja que en la majoria dels casos es tracta de les parts del cos que s’han obert pas pel canal del part.
D’una banda, els ossos del crani poden arribar a desplaçar-se i cavalcar els uns sobre els altres, la qual cosa dóna peu a diverses deformitats, que normalment es van corregint durant els primers dies de vida.
Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part. En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable. En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps.
El pes del nadó és una de les característiques a què se sol donar més importància per a avaluar el grau de desenvolupament i l’estat de salut de l’infant. En altres èpoques es considerava que un pes elevat era garantia de bona salut. Tanmateix, els estudis contrastats que s’han dut a terme han demostrat que el pes, tot i ésser una dada molt important, hi té un valor relatiu. No pot considerar-se el pes com una dada aïllada, sinó que cal relacionar-la amb altres dades, principalment amb el temps de gestació en el moment de produir-se el part.
Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult. El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos. La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult.
El nadó ha d’adaptar-se al nou ambient que l’envolta després d’haver romàs uns nou mesos en el si matern, aïllat de l’exterior. El període immediat al naixement és crític, perquè es pot fer palès si l’infant pateix d’algun trastorn que encara es pugui corregir, per a evitar les conseqüències posteriors. Per aquesta raó, actualment es considera molt important que el nadó estigui sota control mèdic.
Acabat de néixer, l’infant se sol traslladar en una zona de la sala de parts especialment destinada al control mèdic. Com a primera mesura, es treuen de la boca i les fosses nasals les mucositats o les restes del líquid amniòtic que li puguin dificultar la respiració, mitjançant l’aplicació d’un catèter unit a una bomba d’aspiració. Seguidament, se n’avalua l’estat en néixer i se li practiquen les primeres cures.
Immediatament després del naixement, com una rutina dels centres sanitaris del nostre entorn, es fa una primera valoració de l’estat del nadó, normalment mitjançant la denominada prova d’Apgar, una exploració en què s’avalua una sèrie de paràmetres físics indicatius de l’estat de les funcions vitals. Segons el resultat d’aquest estudi immediat, es pot decidir si l’infant requereix, o no, atencions especials d’urgència.