Si el nadó no presenta cap trastorn que requereixi una atenció especial, es continua amb les cures habituals. Generalment es fa una neteja de la superfície del cos per a treure’n les restes de sang, membranes amniòtiques o líquid amniòtic, que podia haver quedat sobre la pell i que podrien afavorir el desenvolupament d’infeccions. La zona que es neteja amb més cura és el llombrígol, ja que es pot infectar amb relativa facilitat i produir complicacions importants. Per a evitar les infeccions, un cop net s’hi aplica un antisèptic.

Ja a la sala de parts s’apliquen també diverses mesures preventives per a evitar determinats trastorns que amb relativa facilitat pot patir el nadó.

Després del naixement, quan ja s’ha comprovat que l’infant no presenta cap trastorn greu que requereixi un tractament immediat i s’han pres les primeres mesures preventives, es realitza un examen detallat del nadó, per tal de comprovar-ne que tots els òrgans són normals i funcionen correctament.

L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior.

Una de les parts més importants de l’avaluació del nounat és l’examen del sistema nerviós, perquè, a més de servir per a detectar les anomalies pròpies d’aquesta part de l’organisme, indica el grau de maduresa del nadó. En el moment de néixer, no es pot considerar que l’infant sigui un ésser humà completament madur, ja que encara no disposa de la capacitat de pensar la finalitat dels seus actes i és incapaç de realitzar moviments o accions voluntàries. Durant els mesos següents anirà madurant i adquirirà aquestes capacitats.

Actualment, els primers dies de vida independent del nounat solen transcórrer al centre sanitari on ha nascut. Això facilita el control de l’adaptació del nadó al nou ambient i l’adopció immediata de les mesures més adequades, si sorgeix algun trastorn. En els primers dies de vida, el nadó manifesta una sèrie de canvis que els pares no sempre saben interpretar i pot succeir que s’alarmin innecessàriament o, al contrari que passin per alt signes de determinats trastorns que requereixen una atenció especial.

Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris. Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare. D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés. No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part.

A la sala de nounats, l’infant és atès sempre per personal especialitzat en la cura dels nadons. Des que ingressa a la sala, aquests especialistes es fan càrrec del seu benestar, higiene i control. S’ocupen que jegui al bressol en la posició adequada, perquè elimini les mucositats que puguin quedar-li en les vies respiratòries, que descansi confortablement i que no hi hagi trastorns en cas que vomités.

A la sala de nounats, els nens es troben sota un control permanent, es vigila que respirin adequadament i se’ls atén en cas que tinguin molèsties.

La sala de nounats disposa de diversos instruments i aparells que poden ésser útils per a proporcionar al nadó les cures que requereixi, en cas que es presenti algun trastorn. Un dels dispositius imprescindibles és la incubadora, o bressol termoregulat, una espècie de bressol tancat per una campana, dotat de diversos instruments que permeten de regular amb precisió les condicions de temperatura, humitat i concentració d’oxigen, de manera que siguin les més adequades per al nadó que l’utilitza.

Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes. La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions.