Tipus: signes i evolució

Segons la intensitat del traumatisme causant,  es poden produir diferents tipus de contusions.

Tipus i complicacions

Segons les característiques del traumatisme i de l’objecte lesionant, poden produir-se diferents tipus de ferides.

En la pell

De vegades, quan es produeix una ferida s’introdueixen en la pell cossos estranys, que poden haver estat els mateixos elements causants de la ferida. Si el cos estrany està solt i és petit, sortirà en fer la neteja de la ferida com s’ha explicat. Així acostuma a passar amb els granets de sorra, i també amb petits trossos de vidre o de fusta.

• Immediatament després de produir-se una contusió, és molt útil refredar la zona lesionada, per tal d’evitar la formació d’un hematoma i de reduir el dolor. També és convenient aixecar la part del cos lesionada i bellugar-la com menys millor.
• Qualsevol ferida s’ha de destapar bé, separant la roba que la pugui cobrir, per tal d’examinar-la adequadament.

Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química. Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèl·lules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions. Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants.

La temperatura ambiental no acostuma a ésser excessivament baixa en les nostres latituds, però en determinades circumstàncies es poden produir trastorns generals del funcionament de l’organisme, o trastorns locals en determinades parts del cos.

Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns. Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor. Aquestes condicions són principalment: la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà; la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació.

Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen. Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques, causades pel contacte amb una font de calor intens. Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques, causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents.

L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans. L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric.

• La hipotèrmia és un descens generalitzat de la temperatura corporal, capaç d’alterar les funcions de tots els òrgans i fins i tot de detenir les funcions vitals, que es produeix després de l’exposició prolongada a baixes temperatures, especialment si no es va ben abrigat, si s’han pres begudes alcohòliques i en cas d’inconsciència.
• Davant d’una hipotèrmia, s’ha d’intentar augmentar la temperatura corporal de l’afectat, però de manera progressiva i no sotmetent-lo bruscament a una font de calor.