Epistaxi

L’epistaxi o rinorràgia és una hemorràgia exterioritzable molt freqüent que consisteix en la pèrdua de sang per la mucosa de les fosses nasals, que habitualment surt pels orificis nasals, però que també pot baixar per la faringe i ésser empassada.

• Les hemorràgies externes, causades generalment per una ferida que afecta els vasos sanguinis, poden ésser molt espectaculars, però se solen detenir espontàniament o poden aturar-se eficaçment mitjançant mètodes simples, sense que la pèrdua de sang ocasioni cap trastorn.
• Les hemorràgies internes, causades per la ruptura de vasos sanguinis que aboquen la sang a l’interior de l’organisme, solen ésser greus, ja que poden passar desapercebudes fins que ocasionen trastorns generals importants, com el xoc.
• Es pot sospitar que una persona sofreix una hemorràgia interna si des

Tipus i gravetat

Els traumatismes, és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització.

Importància de la primera assistència

L’hora que segueix immediatament a un accident rep el nom d’hora d’or, perquè és comprovat que la probabilitat que les persones afectades no pateixin seqüeles permanents i que sobrevisquin depèn principalment de l’assistència que rebin durant aquests primers 60 minuts. Són especialment crítics els minuts més immediats, ja que en alguns estudis ha estat comprovat que pràcticament la meitat de les morts per accident es produeixen en els primers 10 minuts o bé en el mateix lloc de l’accident.

• Els primers auxilis dels traumatismes s’han de dirigir sempre inicialment a preservar les funcions vitals, i només quan aquestes estan garantides s’han de tractar les lesions locals que tingui l’accidentat.
• La principal causa de mort consegüent a traumatismes greus correspon als accidents de trànsit, les principals complicacions fatals del quals són les hemorràgies greus, els traumatismes crànio-encefàlics i l’obstrucció de la via aèria, que pot ésser produïda per la pròpia llengua en cas d’inconsciència.
• És molt important que les víctimes d’un accident greu rebin pri

Tipus de lesions òsteo-articulars simples

L’aparell locomotor pot sofrir diferents tipus de lesions com a conseqüència d’un traumatisme. Pel que fa a les estructures òsteo-articulars, les lesions corresponen, fonamentalment, a fractures òssies, luxacions i esquinços.

La fractura òssia correspon a la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos, és a dir, de les estructures dures i resistents que constitueixen la part fonamental de l’aparell locomotor.

• Els traumatismes causen bàsicament tres tipus de lesions en l’aparell locomotor: la fractura òssia, que és la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos; la luxació, que és el desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació; i l’esquinç, que és la distensió, la ruptura o la desinserció dels lligaments articulars.
• En cas d’accident greu, abans d’ocupar-se de les lesions òsteo-articulars simples, cal atendre sempre les funcions vitals i els traumatismes greus o múltiples.
• El primer símptoma que es presenta quan es produeix una lesió òsteo-arti

Qualsevol traumatisme produït per un impacte directe sobre l’organisme, afecta en primer lloc la seva capa més externa, que en la major part del cos és constituïda per la pell, i en determinades localitzacions per les mucoses. Segons les característiques de l’objecte que fa col·lisió contra el cos, la força de l’impacte i la seva trajectòria, es poden produir diferents tipus de lesions traumàtiques.