La coïssor, la cremor o la picor és una sensació desagradable que indueix la persona que n’és afectada a gratar-se. És un símptoma molt habitual en les malalties cutànies, tot i que es presenta també en d’altres malalties generals.

Les lesions elementals són les modificacions de la pell degudes als trastorns dels teixits cutanis. Tot i que hi ha una gran varietat de malalties cutànies, les alteracions que generen bàsicament en els teixits cutanis són gairebé una vintena. Cada lesió elemental pot tenir diverses varietats i matisos, típics de cada malaltia. Fins i tot una mateixa malaltia, al llarg de l’evolució, es pot manifestar amb diverses lesions.

La majoria de les malalties cutànies són diagnosticades a través de l’examen físic i l’interrogatori. De vegades, però, cal efectuar proves complementàries que n’estableixin la causa o en confirmin definitivament la diagnosi. Les proves que hom utilitza més sovint són la prova del pegat, la biòpsia de pell i l’examen amb la llum de Wood.

La prova del pegat o prova epicutània consisteix a posar en contacte unes determinades substàncies amb la pell, per tal d’esbrinar si n’hi ha alguna que provoca una reacció al·lèrgica en la persona examinada.

La biòpsia de pell consisteix en l’obtenció d’una mostra de lesió cutània, per tal d’examinar-la mitjançant tècniques microscòpiques i establir d’aquesta manera la diagnosi de la malaltia que l’ha originada. La biòpsia és una de les proves més emprades en la diagnosi de les malalties cutànies. En general, és necessària gairebé sempre en la diagnosi dels tumors cutanis, i molt sovint cal efectuar-la per tal d’identificar els trastorns inflamatoris.

L’examen efectuat amb la llum de Wood consisteix en l’observació de lesions cutànies amb una llum que ha passat per un filtre d’òxid de níquel i que deté les radiacions visibles. Així, la llum de Wood es compon solament de radiacions ultraviolades que, en una habitació a les fosques, excita la fluorescència d’unes substàncies determinades.

Definició

L’acne és una malaltia cutània molt comuna, sobretot durant l’adolescència, deguda a un trastorn dels fol·licles pilo-sebacis que origina diversos tipus de lesions en la pell, com barbs, pàpules, pústules, nòduls, quists o cicatrius. En general, només es presenten en cada cas algunes d’aquestes lesions, localitzades especialment a la cara, el pit i l’esquena, que són les zones del cos on hi ha més glàndules sebàcies. En els casos greus, molt estranys, es poden donar alhora tots els tipus de lesions i estendre’s a d’altres regions del cos.

• L’acne és un trastorn cutani freqüent en l’adolescència, causat per l’alteració dels fol·licles pilosos. Aquesta alteració origina lesions diverses en la pell: pàpules, pústules, barbs o nòduls.
• No sempre que hi ha barbs es tracta d’una acne. Cal tenir en compte que gairebé totes les persones tenen barbs en un moment de llur vida. La diagnosi, l’ha d’establir el metge, el qual decidirà si convé seguir un tractament.
• Malgrat que tradicionalment s’ha dit que la dieta és un factor decisiu en la presentació de la malaltia, cap estudi no ha pogut demostrar-ho.

Definició

Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica.

Freqüència

Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats. Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents. La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16. A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen. En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat.

• Les berrugues són petites tumoracions de l’epidermis causades per una infecció vírica que poden presentar formes i grandàries diverses, però que tenen un origen comú.
• Les berrugues són molt contagioses, tant per contacte directe com per mitjà d’objectes o roba que hagin estat en contacte amb les lesions.