El tumor del glom jugular és una formació cel·lular anòmala que es genera en els corpuscles glòmics de la vena jugular. Aquesta vena fa un revolt en la zona inferior de la caixa timpànica, on es troben els corpuscles glòmics, unes estructures sensorials que col·laboren en el manteniment de la pressió sanguínia. Si bé l’origen d’aquest tumor és desconegut, hom pensa que hi podria haver un factor hereditari que en condicionés la presentació.
El neurinoma de l’acústic és un tumor benigne del nervi acústic, en general localitzat en el trajecte que segueix pel conducte auditiu intern. És una afecció relativament poc freqüent.
Bé que es tracta d’un tumor benigne, l’evolució que presenta pot ésser perillosa pel fet que creix cap a l’interior del crani i així pot afectar el sistema nerviós central.
El trauma sonor o sordesa professional consisteix en la pèrdua de capacitat auditiva deguda a una lesió de la còclea provocada per l’exposició reiterada a sorolls ambientals molt intensos, com els que hi ha en uns ambients laborals determinats on no s’han establert les proteccions adequades. Així, sol afectar persones que treballen en locals on hi ha un soroll ambiental molt fort com ara telers, indústries del metall o discoteques.
L’ototoxicosi és una alteració auditiva deguda a una lesió coclear o vestibular provocada per substàncies químiques que són tòxiques en aquestes estructures sensorials, sobretot medicaments antibiòtics del grup dels aminoglicòsids com l’estreptomicina, la gentamicina o la tobramicina. També hi ha d’altres fàrmacs que en poden originar si són emprats a dosis elevades, com els salicilats o la quinina i els productes que se’n deriven. Igualment són ototòxics el tabac, l’alcohol i d’altres substàncies com ara el plom i el mercuri.
La sordesa sobtada consisteix en una pèrdua sobtada i més o menys intensa de la capacitat auditiva, en general d’una sola orella, deguda a una fallada de la funció coclear. Aproximadament, afecta anualment 1 persona de cada 5 000, i especialment adults joves.
La causa íntima és desconeguda, bé que es relaciona amb el sofriment d’algun trastorn circulatori com és la hipotensió arterial o malalties infeccioses víriques com el xarrampió o la parotiditis. En general, hom no en determina un factor causal.
La sordesa-mudesa és l’associació de sordesa intensa de les dues orelles i la incapacitat de parlar. De fet, es tracta d’una sordesa, de qualsevol origen, que com que existeix ja abans que l’infant aprengui a parlar li dificulta l’aprenentatge de la parla sense que hi hagi, però, cap afecció dels òrgans de fonació.
És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna. En general, n’afecta una de sola. Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial.
La laberintoplegia és la fallada brusca, total i definitiva del funcionament de tot el laberint deguda a trastorns vasculars o infeccions víriques. Provoca una sordesa completa i vertigen intens de tipus rotatori, acompanyat de nàusees. És més freqüent que afecti una sola orella. La sordesa pot ésser permanent, i el vertigen desapareix al cap d’un temps. No hi ha un tractament que hi sigui realment eficaç.
El vertigen posicional paroxismal és un atac vertiginós sobtat, d’una durada aproximada de mig minut, desencadenat per unes posicions determinades del cap. El vertigen se sol acompanyar de nàusees, vòmits i alteracions de l’equilibri corporal.
La posició que desencadena el vertigen és sempre la mateixa per a cada persona, i és freqüent que l’atac es precipiti quan hom adopta la posició de decúbit lateral. Si immediatament després d’un atac hom repeteix la posició les molèsties són menors.
La neuronitis vestibular consisteix en una inflamació del nervi vestibular deguda a una infecció viral que de vegades es dóna de manera epidèmica en adolescents i adults joves. És un trastorn benigne que guareix espontàniament al cap d’uns mesos.