L’aparell càrdio-vascular o sistema circulatori es compon d’un conjunt d’òrgans i estructures que tenen com a finalitat principal fer arribar a tots els teixits de l’organisme la sang amb els elements nutritius indispensables per al manteniment del seu metabolisme. Constantment, la sang, impulsada pel cor, discorre per l’interior d’una complexa xarxa de conductes, els vasos arterials, fins a atènyer tots els òrgans.

L’aparell càrdio-vascular comprèn els òrgans encarregats de la circulació de la sang. Cal destacar el cor, que propulsa la sang; les artèries, per l’interior de les quals la sang circula cap als teixits orgànics; els capil·lars, a través dels quals es produeix l’intercanvi metabòlic entre la sang i els teixits; i les venes, que menen la sang des dels capil·lars al cor.

També s’inclou normalment dins el sistema càrdio-vascular el subsistema limfàtic, és a dir, el conjunt d’òrgans encarregats de fer entrar en la circulació sanguínia l’excés de líquid intercel·lular o limfa.

El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica. Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí, l’espai comprès entre ambdós pulmons.

Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base. El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant; la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere.

Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscil·la entre algunes mil·lèsimes de mil·límetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa. Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis: les artèries, els capil·lars i les venes.

Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme. El diàmetre de la llum de les artèries oscil·la d’1 mm a 3 cm.

El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics, la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercel·lular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens.

L’aparell càrdio-vascular té com a funció fonamental procurar la circulació de la sang per tot l’organisme; per aquest motiu és també anomenat sistema circulatori.

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèl·lules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu.

La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cel·lulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibril·les. Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cel·lular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracel·lular i extracel·lular.

Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent. Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries, ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibril·les i són capaces de contreure’s amb molta intensitat.

L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents: el sistèmic i el pulmonar. La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics; la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni.