Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries. Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca. En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades.

La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar. Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini. Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang.

L’anomenada limfografia consisteix en l’estudi radiogràfic dels vasos i els ganglis limf àtics amb la injecció d’una substància de contrast, en aquest cas l’anomenat blau d’Evans, en els petits vasos limfàtics terminals de la superfície cutània de les mans o els peus.

Els raigs gamma són unes ones electromagnètiques originades per la pèrdua de massa o radioactivitat dels nuclis dels àtoms. Són semblants als raigs X, però tenen una longitud d’ona menor i una energia superior.

Alguns elements químics, siguin àtoms naturals o bé partícules sintetitzades amb transmutacions nuclears, anomenats en conjunt isòtops radioactius o radioisòtops, tenen la propietat d’emetre de manera continuada radiacions gamma d’una intensitat i una longitud d’ona variables.

Definició

S’anomena insuficiència cardíaca la fallada més o menys progressiva del cor en la seva funció de bomba impulsora de la circulació sanguínia, de manera que aquesta alteració es caracteritza per la incapacitat d’un ventricle o de tots dos per a expulsar cap a les artèries una quantitat de sang equivalent a la que reben de les aurícules, procedents de la circulació venosa.

• La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos.

Definició

El xoc o col·lapse càrdio-vascular és una síndrome, és a dir, un conjunt de símptomes, ocasionada per una disminució important del flux sanguini als teixits orgànics. En aquestes circumstàncies, es presenten una sèrie d’alteracions a l’interior de les cèl·lules i en la funció de diversos òrgans com ara el cor, els pulmons o els ronyons, i finalment el cervell, que, a partir d’un límit determinat, esdevenen irreversibles i provoquen la mort del malalt.

• El xoc o col·lapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu. És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell. En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèl·lules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats.

Definició

S’anomena síncope una pèrdua sobtada i passatgera de la consciència deguda a una minva brusca del flux sanguini cerebral que provoca la caiguda de la persona afectada i un estat d’inconsciència que no se sol prolongar més enllà de dos minuts, després dels quals la recuperació, en general, és completa. Una altra denominació comuna de la síncope és lipotímia, i popularment és coneguda com a desmai.

• La síncope, anomenada popularment desmai, consisteix en una pèrdua de la consciència transitòria que, en general, no es prolonga més d’uns minuts o uns segons, i que gairebé sempre és deguda a una disminució del flux sanguini cerebral.
• Les causes d’aquest trastorn solen ésser poc importants: alteracions fucionals del sistema nerviós autònom o de la pressió arterial. Així, és habitual que afecti persones sanes, a causa d’una resposta exagerada del sistema nerviós que regula la pressió arterial davant emocions intenses, estats d’ansietat o por.