La coloració i la temperatura de la pell depenen, en una part important, de les característiques de la circulació cutània, tant pel que fa a la composició de la sang que circula pels vasos sanguinis com pel volum del mateix flux de sang. De fet, les característiques de coloració i temperatura cutànies poden ésser modificades per nombroses alteracions i circumstàncies que no depenen de l’activitat del sistema càrdio-vascular. En alguns casos, però, aquestes modificacions constitueixen signes d’afeccions càrdio-circulatòries.

En la diagnosi de les malalties càrdio-vasculars és imprescindible d’efectuar un interrogatori detallat dels símptomes que refereix la persona afectada, que sovint són tan característics que orienten sobre l’alteració causal. Igualment, és fonamental un examen físic, que en aquest cas requereix l’execució d’unes exploracions específiques que es realitzen amb instruments senzills, com és el cas de l’auscultació cardíaca, la determinació del pols i la pressió arterial.

El cor, en els seus constants moviments de contracció i relaxació, genera nombroses ones sonores, com s’esdevé igualment amb el desplaçament de la sang per l’interior de les estructures càrdio-vasculars. Una bona part d’aquestes ones sonores corresponen a la gamma de sons oïbles per l’oïda humana, i llur auscultació, a través del procediment anomenat auscultació cardíaca, pot informar el metge sobre l’activitat que mantenen, ja sigui normal o patològica.

Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre. Aquests batecs, anomenats pols arterial, són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre.

Durant cada cicle cardíac la pressió de la sang que circula per les artèries oscil·la entre uns valors màxims, o pressió sistòlica o màxima, i uns valors mínims, o pressió diastòlica o mínima. Aquestes pressions es poden mesurar directament introduint uns instruments determinats a l’interior dels vasos sanguinis.

L’ús d’exploracions amb raigs X és de molta utilitat en l’estudi de les alteracions càrdio-vasculars. La realització d’estudis radiològics d’aquest òrgan és afavorida pel fet que els teixits cardíacs tenen una densitat superior a la dels teixits que els envolten, com ara els pulmons, i per tant deturen el pas dels raigs X que aquests darrers deixen passar. Així, es diu que les imatges radiològiques del cor són més radioopaques i permeten de distingir aquest òrgan a l’interior de la cavitat toràcica.

L’electrocardiografia és l’enregistrament gràfic de l’activitat elèctrica del cor. Consisteix en la percepció, l’amplificació i l’enregistrament posterior, bé sobre paper o en una pantalla, dels potencials elèctrics que es produeixen a partir dels fenòmens de despolarització i repolarització de les fibres miocàrdiques en llur desplaçament per tot l’òrgan.

L’ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos.

El Doppler consisteix en la detecció de la velocitat a què circula la sang a l’interior d’un vas sanguini o d’una cavitat cardíaca, a través de l’emissió i la posterior captació d’ones de so d’una freqüència fixa.

Un catèter és un instrument quirúrgic tubular, o una sonda, que s’utilitza per a explorar o desobstruir cavitats o conductes de l’organisme. El cateterisme cardíac consisteix en la introducció de catèters especials en les cavitats cardíaques i els grans vasos, amb finalitats diagnostiques o terapèutiques.