Fou creat el 2014 pel jugador Marc Gasol, que també n’és el president, amb el nom de Club Escola Bàsquet Marc Gasol. L’any 2016 s’afegí el nom de la ciutat de Girona al nom del club canviant a Escola de Bàsquet Girona Marc Gasol, i un any més tard tornà a canviar adoptant el seu nom actual. 

Debutà amb cinc equips que competien en diferents categories de promoció del bàsquet català.

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002. El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana (2007). A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (2007-09) i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica. Es doctorà en teologia el 2012.

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona (1995), en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (2006) i en filosofia per la Universitat Ramon Llull (2006), es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (2013). Fou ordenat sacerdot el 2003.

Format en el món del kàrting, començà a competir des de ben jove, i continuà per diverses fórmules de promoció a Europa, com la Euroformula Open i la GP3 Series, abans de competir a la Super Formula japonesa el 2019, any en què també debutà a la IndyCar. La seva consolidació arribà el 2021 quan, amb l’equip Chip Ganassi Racing, guanyà aquesta competició. El 2023 i el 2024 revalidà el títol.

Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana. Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982. Obtingué la llicenciatura (1984) i el doctorat (1987) en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma.

Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals: es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet: l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals. També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís (nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc.).

Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França. Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma (1958) i de Maastricht (1993), d’abast molt més ampli.

Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brussel·les. Representa col·lectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses (agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc.) i formula propostes. El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys. Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea.