Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona.
©MNAC – J.Calveras, M.Mérida i J.Sagristà
Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394. Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407. El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills. A partir d’aquest moment són diverses les notícies de les tasques de Pere vinculades a la tutoria i a l’herència dels seus nebots Jaume –el qual es convertí en el millor pintor de l’art català de la segona meitat del segle XV– i Antoni, que optà per la carrera religiosa.
L’ofici de pintor de Pere Huguet el devia dur a Tarragona, concretament al taller dels Ortoneda, on probablement es desenvolupà el seu aprenentatge. Dues notícies del 1424 semblen corroborar això, ja que aquest any consta com a ciutadà de Tarragona en una acta notarial en què actua com a testimoni; i rep poders de Mateu Ortoneda per a cobrar el retaule que aquest havia pintat per a l’església de Cabra del Camp. Pere Huguet, que ja devia estar casat amb Constança, també de Valls, i amb la qual va tenir una filla, Francina, poc podia preveure que en pocs mesos es produirien canvis importants en la seva vida, originats pel buit artístic que deixà Lluís Borrassà a Catalunya en morir-se al final del 1424 o a l’inici de l’any següent. Pocs mesos abans d’aquest traspàs, Pere Huguet nomenà el seu cosí Joan Huguet procurador dels seus nebots Jaume i Antoni.
Una vegada mort Borrassà, Mateu Ortoneda es traslladà a Barcelona i amb ell és molt probable que també ho fes Pere Huguet (vegeu el capítol “L’epíleg del taller de Lluís Borrassà”, en aquest mateix volum) i que l’acompanyés el seu nebot Jaume. Aquesta circumstància tingué una importància singular en la formació de Jaume Huguet, atès que, nascut el 1412, van ser els anys en què es desenvolupà el seu brillant aprenentatge com a pintor.
De fet, però, mentre que Mateu Ortoneda vivia a la Ciutat Comtal l’any 1425, no es té constància que Pere Huguet hi visqués fins al 1429 o el 1432, moment en què actuà com a testimoni d’una reclamació feta per Antoni Barceló, de les Drassanes de Barcelona, a Nicolau de Gualbes (Webster, 1990, pàg. 8). Uns quants anys més tard, el 1447, Pere Huguet dictà, juntament amb el pintor Pere Arnau, una sentència arbitral en una disputa entre la confraria de Sant Elm, dels patrons de barca de Barcelona, i el pintor Jaume Cirera. Aquestes notícies fan pensar en algun tipus de vinculació entre Pere Huguet i el món mariner de la Ciutat Comtal, gràcies al qual feu probablement algunes feines menors, com els treballs de daurar i policromar en dues galeres, pels quals els diputats del General de Catalunya li pagaren 1 lliura i 13 sous.
Poques coses d’importància es poden dir de la tasca artística de Pere Huguet, atès que cap de les notícies conservades no informa que contractés la pintura d’algun retaule. Sembla que intervingué en feines més modestes i que participà en el perfilat i la policromia dels trams i les claus de volta del claustre de la catedral de Barcelona, treballs en què apareix documentat del 1434 al 1448. La modèstia d’aquestes tasques fa pensar que, si bé l’inici de Jaume Huguet pogué realitzar-se al costat del seu oncle, i probablement al taller de Mateu Ortoneda, va haver d’ingressar al taller d’algun reconegut pintor, un cop superada la primera fase d’aprenentatge. Sovint s’ha parlat de l’amistat que devia haver-hi entre Pere Huguet i el pintor Bernat Martorell, la qual és més que probable que vehiculés la formació de Jaume Huguet. De fet, Huguet i Martorell eren veïns. El 1448 Pere Huguet residia a l’illa de cases de mossèn Bartomeu Castelló, al quarter de Framenors, tot just a la casa veïna de la de Bernat Martorell.
La formació de Jaume Huguet a l’obrador de Bernat Martorell els anys previs a l’arribada de Lluís Dalmau i l’aprenentatge de Bernat, fill del pintor Pasqual Ortoneda, al mateix taller (1446) semblen confirmar la validesa dels contactes entre Martorell i l’escola sorgida des de Tarragona. En aquests intercanvis artístics, el paper que desenvolupà Dalmau de Mur, bisbe de Girona i més endavant arquebisbe de Tarragona i Saragossa, fou certament molt important, fins al punt que motivà el trasllat d’artistes catalans a Saragossa, com Pasqual Ortoneda, i afavorí que Bernat Ortoneda es formés al taller de Martorell.
A més dels contactes amb aquest darrer pintor, a l’inici dels anys quaranta Jaume Huguet devia relacionar-se amb Jaume Mateu i Lluís Dalmau, autor del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona entre els anys 1443 i 1445. Mateu era originari de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) i es traslladà a València per formar-se al costat del seu oncle, el pintor Pere Nicolau. Fins ara res no feia sospitar que Mateu deixés València per anar-se’n a la Ciutat Comtal, però és més que probable que aquest artista sigui el mateix que consta com a pintor de Barcelona l’any 1440, relacionat amb l’artista Antoni Salvanes, que, així mateix, apareix vinculat al pintor valencià Pere Estopinyà (1445). Aquests tipus de contactes afavoriren que Huguet viatgés a València de la mà de Jaume Mateu, ciutat on apareixen documentats el 1445 duent a terme el retaule de l’església de Santa Maria d’Elx (Ferré, 2003). Devia ser aleshores que Huguet va poder conèixer de prop les pintures de Louis Allyncbrood –conegut per Lluís Alincbrot–, pintor de Bruges, i de Jacomart, artista aquest darrer que va ser a la capital del Túria fins al 1442 i de nou el 1446, si bé tornà a marxar l’any següent.
La primera referència documental de Jaume Huguet instal·lat novament a Catalunya és del 1448, any en què atorga poders a favor del seu germà Antoni per cobrar unes quantitats que li devien i per cancel·lar el compromís de pintar a Tarragona un retaule per a la vila d’Arbeca. Aquesta notícia sembla indicar l’estada d’Huguet a la capital tarragonina en una data propera al 1448, moment en què devia pintar el retaule de la Mare de Déu de Vallmoll, i alhora suposa que en aquesta data s’havia produït el trasllat definitiu del seu taller a Barcelona, ja que, a partir d’aquest any, totes les referències situen l’activitat artística de Jaume Huguet en aquesta ciutat, on Pere Huguet també es documenta fins al 1450.
Bibliografia consultada
Mas, 1911-12, pàg. 254; Carreras i Candi, 1913-14, pàg. 510; Soler, 1929, pàg. 80 i 89; Capdevila, 1935, pàg. 111; Gudiol i Ricart – Ainaud, 1948; Madurell, 1949-52, vol. VII i VIII; Mercadé, 1951; Ainaud, 1955b; Duran i Sanpere, 1975, pàg. 124, doc. 57; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 148-149; Webster, 1990; Alcoy, 1993; Papell, 1993; Alcoy, 1998, pàg. 306; Ruiz, 1998a; Ferré, 2003.