Situació
Capella de planta rectangular amb una petita absidiola a la part nord, que per la disposició i els teulissos aprofitats en l’obra, evidencia una construcció més tardana.
F. Tur
L’església de Santa Magdalena de Noves corona un petit turó situat a la vora esquerra del Matamors.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31 TDG 803608.
Per accedir-hi cal prendre la carretera en direcció a Camós, i a uns 2 km desviar-se a mà dreta per una zona urbanitzada veïna a la bòvila, d’on surt un camí sense asfaltar que en uns 300 m arriba al peu de l’església i de les dues o tres cases veïnes. L’església és normalment oberta i s’hi pot accedir lliurement. (JMC-JRM)
Història
L’indret de Noves és documentat des de l’any 1019, en què Ramon Bonhom va donar a la Canònica gironina terres situades a Camós. El lloc era un mas situat dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Camós, que fou venut l’any 1303 a Bernat, abat de Banyoles, per Mair, fill de Salomó, un jueu de Besalú.
L’ermita de Santa Magdalena data de la fi del segle XI, encara que ha estat transformada posteriorment i avui és ben poc el que resta del seu estat originari. (JCH)
Església
Planta de la singular edificació.
J. Moner i J. Riera
La capella de Santa Magdalena de Noves és una construcció modesta d’una nau amb planta rectangular, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i amb absis rectangular.
La portada, a ponent, un senzill arc dovellat de mig punt, és protegida per un porxo afegit més tardanament a la construcció principal i que resta tancat per la banda de ponent. Una de les cantonades d’aquest porxo, realitzat amb murs de pedra i volta de canó, serveix de recolzament intermedi de l’escala d’accés a l’espadanya i, al mateix temps, és un terrat que permet l’entrada al cor des de l’exterior.
La il·luminació prové d’una finestra de doble esqueixada situada entre la porta i un petit ull de bou a la part alta de la capçalera. Dues finestres més al mur de migdia foren obertes amb posterioritat.
El mur de tramuntana té una capelleta circular, a manera d’absidiola, coronada exteriorment per una cornisa en cavet del mateix tipus que la que hi ha als murs laterals. Aquesta capella, si no forma part de l’estructura original, degué ésser construïda poc més endavant, a jutjar per l’aparença.
L’aparell dels murs és realitzat amb filades de pedra sorrenca només desbastada, fora de les cantonades i la cornisa, que són de pedra travertínica de Banyoles ben tallada. Cal situar l’obra dins la primera meitat del segle XIII. (JMC-JRM)
Treballs de restauració posteriors
La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Camós n’impulsaren la restauració entre els anys 1991 i 1992. La intervenció afectà la coberta, la teulada, el porxo, l’espadanya i l’interior. Durant les obres es va descobrir el basament de l’antic absis semicircular, a l’exterior de la capçalera actual. (CPO)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVIII, Pàg. 140.