Situació
Vista de l’extrem del mur de migdia de Santa Maria de Camós, amb una finestra de doble esqueixada, d’avançat el segle XII.
J. Moner
L’església parroquial de Santa Maria, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
L’església, que té adossada la rectoria, figura al mapa.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31 TDG 805598.
L’accés es produeix per la carretera que uneix Banyoles amb Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós. En direcció a Palol, a prop del quilòmetre 5 hi ha un trencall a mà dreta, sense asfaltar i senyalitzat, que en 200 m mena al peu de l’edificació. La rectoria és habitada i té les claus de l’església. (JMC-JRM)
Història
Es tracta d’una capella d’origen romànic pertanyent al bisbat i comtat de Girona. Antigament fou sufragània de l’església parroquial de Camós, dedicada a Sant Vicenç, però actualment n’és independent.
La primera notícia que ens n’ha arribat data del 1359, en què és esmentada en referir-se al traspàs d’uns terrenys propietat de l’abat de Banyoles. El 1362 apareix en el Llibre Verd de la catedral de Girona amb el topònim de “Sanete Marie de Camonibus”. L’any 1372 s’inclou dins d’una relació d’esglésies contribuents a l’estat, de Pere III. A partir del 1658 es conegué popularment com a capella de Camós de Santa Teresa, fent referència a l’altar dedicat a aquesta santa i consagrat al culte pel pare dominicà Vidalà.
Si bé al segle XVI sofrí modificacions, l’any 1906 aquesta capella fou reedificada, amb l’aspecte que té actualment. (JAM)
Església
Planta de l’església, on la part més genuïnament romànica és el mur de migdia.
J. Moner i J. Riera
L’església parroquial de Santa Maria de Camós ha sofert nombroses transformacions, de les quals resta un conjunt barroc de caire popular, molt corrent a la comarca.
Una bona part d’aquestes reformes i reconstruccions s’han dut a terme sobre els murs d’una església romànica precedent o bé aprofitant material d’aquesta.
Confirma això la presència d’una finestra de doble esqueixada, amb un arc de mig punt format per petites dovelles, situada en un extrem del mur de migdia i perfectament visible des de l’exterior i des de l’interior.
Tot aquest mur de migdia correspon a l’obra romànica, amb carreus ben tallats de pedra sorrenca, malgrat que resti amagat per la sagristia vella, un parell de contraforts i un grup de nínxols del cementiri.
Alguns testimonis han assenyalat la presència de la porta original darrere dels nínxols, en quedar visible temporalment la part alta de l’arc, la qual cosa recorda la disposició de Sant Andreu de Mata, amb la capçalera al nord-est, on s’ha obert la porta més moderna.
L’obra romànica es podria situar entre la darreria del segle XII i el començament del XIII, sense que hi hagi, però, prou elements per a confirmar-ho. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Constans, 1985, Pàg. 93; Montsalvatje, XVI, 1908, Pàg. 143.