Aquesta església és la parròquia del poble d’Ancils, situat uns 2,5 km al SW de Benasc, al pendís de l’esquerra de l’Éssera. Històricament, Ancils ha estat gairebé una mena de barri de Benasc, del qual ha depès en l’aspecte civil i religiós. Sant Pere d’Ancils és documentada des de vers el 1020, en dues adquisicions que feren els senyors Enard i Sanga al terme de Benasc, al lloc anomenat la Coma de Sant Pere. L’any 1068 el rei Sanç Ramírez, amb motiu de restaurar la seu episcopal, dotà Sant Vicenç de Roda amb un excusat, amb els seus fills i pertinences, que tenia a Aniscles. Al fogatjament comtal del segle XIV Ancils és considerat llogaret de Benasc. Al segle XVI l’església d’Ancils va ésser annexada al bisbat de Barbastre, com la resta de la vall. (JBP)
L’actual església de Sant Pere d’Ancils és un edifici de factura tardana, d’una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau. La porta s’obre a la façana oest, i a l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, desplaçada cap al sud. Els murs de la nau han estat alterats per la construcció de capelles en diferents èpoques i presenten un aparell de reble irregular lligat amb morter de calç.
Tot i la senzillesa de les seves formes, ancorades en la tradició constructiva alt-medieval, sembla que ens trobem davant d’una obra tardana, probablement posterior a l’època medieval, però que conserva la tipologia dels edificis alt-medievals. (JAA)