Aquesta església ha donat nom a un petit llogaret situat al sud-est de Castigaleu i que és documentat ja el 1026 en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana. L’indret pertanyia als Erill, els quals introduïren els hospitalers (11 60) i els cistercencs de Lavaix. Al començament del segle XV se n’apropià Francesc d’Eroles. L’actual església, amb aspecte de fortificació, sufragània de Castigaleu, és d’època indeterminada.