Situació
Vista de l’església i de les restes del castell de la Figuera, d’estil gòtic.
F. Baltà
L’antiga església parroquial de Sant Josep, del poble semiabandonat de la Figuera, és a la part alta de la vila, en estat de ruïna, al costat dels vestigis del castell.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG064352.
Per a anar-hi cal prendre una pista que surt d’Algerri en direcció N, i en uns 4 km arriba al poble de la Figuera. (JAA)
Història
L’església de la Figuera, dedicada antigament a sant Antoni Abat —tot i que aquesta no devia ésser tampoc la seva primitiva dedicació—, havia estat en altres temps un temple amb categoria de parròquia. Les escasses notícies històriques documentals que s’han pogut localitzar fins ara daten d’època moderna i fan palesa la seva dependència de l’arxiprestat d’Àger; es tracta d’una llista de parròquies que integraven l’esmentat arxiprestat, editada el 1648 en un llibre de sinodals en què figura la parròquia de la Figuera, com també consta en un llibre de visites datat el 1783. Aquestes referències, tot i que són tardanes, permeten establir que aquesta parròquia havia pertangut des de l’edat mitjana a l’abadia de Sant Pere d’Àger, com també hi va pertànyer l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri, veïna a la de la Figuera. La dependència de la mencionada institució religiosa es mantingué fins al segle XIX.
Eclesiàsticament, l’església de Sant Josep de la Figuera depenia des del 1852 de la parròquia d’Os de Balaguer. (MLlR)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat, reforçada, aparentment, per tres arcs torals, de poc relleu, fets d’argamassa, i no solidaris constructivament amb la volta. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau a través d’un arc triomfal de mig punt, suportat per dues columnes; d’aquestes, la del costat S té el fust i el capitell, troncocònic, tallats en pedra, mentre que la del costat N és feta de predruscall i argamassa, fruit, potser, d’una refacció.
Aquesta possible refacció potser s’hauria de relacionar amb la construcció d’una sagristia al costat S, ara enrunada, de dos altars laterals buidats en el gruix dels murs, i la reforma de la porta, oberta en la façana S, prop de l’angle SW. Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls que, en la seva forma actual, també respon als processos de reforma que tingué l’edifici.
Interior del temple, amb la nau coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i el parament fet amb la tècnica de l’encofrat.
ECSA - J.A. Adell
Les úniques finestres que es conserven se situen a l’absis i són d’una sola esqueixada i plenament integrades en el parament. La tecnologia constructiva és, sens dubte, l’aspecte més notable de l’edifici, ja que presenta un aparell en els murs exteriors, de reble molt irregular i erosionat, amb minsos vestigis d’arrebossat, en la façana S; per l’interior, el parament té les mateixes característiques, però està més ben conservat i posa en evidència que fou construït amb la tècnica d’encofrat i omplert de reble i argamassa, fins a formar un mur de formigó de calç; aquest tipus de parament és del mateix estil que els que retrobem als castells de Castellfollit de Riubregós o Castelló de Farfanya, de construcció andalusina, en els quals, com a la Figuera, l’erosió ha malmès l’acabat exterior dels paraments, que agafen l’aspecte de reble irregular, totalment desordenat.
La singularitat d’aquest tipus constructiu i la seva relació amb altres obres permeten de plantejar la possibilitat que l’església de Sant Josep de la Figuera fos un edifici construït seguint els models dels edificis religiosos de la seva època, a cavall entre els segles XI i XII, però bastit per constructors locals amb tècniques molt diferents de les habituals en els comtats cristians. (JAA)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170-171
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 411