Situació
Edifici romànic alterat amb la construcció de capelles laterals i un campanar octogonal.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Pere de Mont-ral és situada a la part més alta del turó que conforma el petit poble de Mont-ral. Aquest edifici, al costat del cementiri, queda aïllat de les cases més pròximes i alhora més antigues de l’antic nucli. La seva situació al vessant de migdia del turó, al costat d’un fort desnivell del terreny, ha fet necessària la construcció de dos contraforts per a assegurar la seva estabilitat.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF408726.
S’accedeix al poble per la carretera local TV-7041 d’Alcover a Capafonts. Un trencall a mà esquerra condueix al petit nucli de Mont-ral, presidit per l’església de Sant Pere. (JFM)
Història
La primitiva església parroquial de Mont-ral es devia construir arran de la conquesta d’aquest sector a mitjan segle XII, poc abans que fos conquerit el castell i terme de Siurana. La primera notícia de la parròquia de Monte reial apareix en la butlla del papa Celestí III del 29 de novembre de l’any 1194 adreçada a l’església de Tarragona. Segons la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Monteregali pagà 51 sous i 8 diners.
L’església de Mont-ral, al final del segle XV, era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona. Fou església sufragània seva Sant Andreu de Farena.
Fins l’any 1936, que fou destruïda, l’església conservava una imatge de la Mare de Déu dita de “la Bona Mort”, de fusta policromada, amb una calavera a la mà i que duia la data del 1700. (MMFG)
Església
Planta de l’església, que conserva íntegra l’estructura original romànica, a desgrat de les moltes modificacions sofertes al llarg del temps.
J. Figuerola
L’església de Mont-ral en el seu origen era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau per dos plecs apuntats.
Aquesta estructura molt simple va ser alterada al llarg del temps amb l’obertura a migdia, al costat de la porta d’accés, de dues capelles laterals, i al sector nord, d’una sagristia quadrada amb accés des del presbiteri, un espai que conforma la base del campanar de planta quadrada acabat amb un prisma octogonal, i una capella gòtica amb volta de creueria. En el tram de la nau on s’obren les capelles laterals i la base del campanar hi ha disposats tres arcs torals.
A la façana de migdia se situa la porta romànica d’accés, sobresortida del pla de la façana, amb tres arquivoltes en gradació i una cornisa horitzontal en forma de guardapols. També en aquest costat de la nau hi ha dos contraforts per ajudar a contrarestar l’empenta de la volta; foren bastits perquè es pensava que perillava l’estabilitat de la volta i també per la proximitat del fort desnivell del terreny.
Interior de l’església, amb la nau coberta amb volta de canó, un xic apuntada, i l’absis obert a la nau per dos plecs apuntats.
ECSA - J. Figuerola
La coberta general de l’edifici és amb dues aigües i engloba totes les capelles que sobresurten del volum de la nau. El mur de ponent s’enlaira una mica per sobre d’aquesta teulada i en el seu eix s’obre una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt. També l’absis té en el seu eix, lleugerament desviat cap al nord respecte a la nau, una finestra, en forma d’espitllera, actualment tapiada per l’interior de la nau. L’aparell de les parts romàniques de l’edifici és format per peces rectangulars ben escairades i treballades disposades en filades horitzontals i d’amplades diferents. Els carreus són lligats amb argamassa rústega, tant a l’interior i a l’exterior dels murs com a les voltes.
L’obra original ha de datar-se al final del segle XII o al principi del segle XIII. La major part de reformes de la nau, com també les capelles laterals del sector sud, la sagristia i el campanar, són del segle XVIII, moment de creixement demogràfic i econòmic del poble. (JFM)
Escultura
A l’interior de l’església de Mont-ral es conserva una estela funerària de possible datació medieval. La peça, de pedra calcària, es presenta sencera amb cap discoidal i peu de costats més o menys rectes, però tan sols desbastats. En una cara hi ha cisellada a baix relleu una creu grega dins una bordura simple, i en l’altra una creu grega nuada dins el mateix marc. (JJMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Villanueva, 1851, vol. XIX, ap. XXXVIII, pàgs. 300-304
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 153 i 160
- Cruañes, 1990, pàgs. 41-42.
Bibliografia sobre l’escultura
- Liaño, 1983, vol. III, pàg. 101.