El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca. Encara en resten alguns vestigis tardans. No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149. Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225. L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure matrimoni amb el vescomte de Cardona Ramon Folc IV. Amb aquest matrimoni la senyoria del castell d’Arbeca passà a mans dels Cardona, que hi establiren la seva residència habitual. Els Cardona i els seus successors, els ducs de Medinaceli, foren senyors d’Arbeca fins a la fi de l’antic règim.
Les restes que es conserven de l’antic castell palau dels Cardona demostren la seva importància. L’edifici que va restar dempeus fins a mitjan segle XIX fou construït a cavall dels segles XV i XVI. Era una obra del final del gòtic i del començament del renaixement. La seva construcció s’inicià a partir del 1475 per ordre del duc Joan Ramon Folc III de Cardona. El 1497 hi treballava el picapedrer de Montblanc mestre Miquel i el 1501 el també picapedrer Domènec Llopis. S’hi treballà encara durant tot el primer terç del segle XVI. Es disposa d’una relació molt detallada de les estances del castell, escrita el 1553. El castell disposava de quatre torres cantoneres i una torre de l’homenatge. En aquest castell s’hi hostatjaren personatges com el príncep arxiduc Felip el Bell o el rei Felip II.
Els ducs de Cardona van viure a Arbeca fins al segle XVII, quan el títol passà als ducs de Medinaceli. A partir de llavors començà el procés de degradació del castell, que, tanmateix, es mantingué dempeus fins a mitjan segle XIX. El 1851 el duc de Medinaceli va vendre el castell, que fou gairebé del tot enderrocat per a utilitzar-ne els carreus com a material de construcció. En el seu seti s’hi construïren els dipòsits d’aigua municipal (1898) i les escoles públiques (1945). (XEC)
Actualment sols resta ben conservada la base atalussada i el primer tram d’una torre cilíndrica de l’angle nord-est de la fortalesa. Darrerament el municipi ha començat la recuperació d’altres sectors, principalment a la banda sud, amb l’aprofitament d’alguna estança per a museu. De totes maneres, tot allò que avui es pot observar de la fortificació d’Arbeca correspon a la fase construïda al segle XVI o a moments immediatament anteriors o posteriors a aquella centúria. (JRG)