Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana. Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre. L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes. Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí. No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells i almúnies (1173). En l’àmbit eclesiàstic també succeí el mateix, i la parròquia de Castelldans esdevingué el cap d’una prepositura integrada per nombroses esglésies, segons s’indica en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168. Tots els nuclis associats a aquestes esglésies formaven part del terme castral de Castelldans. Per una visita pastoral de l’any 1361, sabem que les esglésies de Juncosa, Alfés, les Besses, Miravall, les Borges Blanques i Artesa de Lleida eren sufragànies de l’església de Santa Maria de Castelldans.
La primera menció de l’església de Castelldans és de l’any 1160, en què es fa esment de dues almúnies que “dicebant de ecclesiae de Castello Asinorum”. La visita pastoral del 1361 esmenta l’altar major de Santa Maria, l’altar de Sant Joan Baptista i la capella de Santa Margarida. (XEC)
L’antiga església medieval es devia abandonar al segle XVIII, quan es construí l’actual església parroquial, d’estil neoclàssic. La primitiva església parroquial era situada al nord de la població, al peu del castell, vora el cementiri vell, bastit al segle XIX. Devia ser una església d’una sola nau amb un absis semicircular, a llevant, del qual encara es poden veure algunes filades. Igualment hi ha restes del mur meridional de l’església, que fou aprofitat com a basament de la paret del cementiri. També s’aprofitaren alguns carreus del temple medieval com a material de l’esmentada paret. Els carreus són allargassats i en alguns hi resten senyals de picapedrer, cosa que fa suposar una datació tardana dins el romànic per a aquest edifici. (JRG)