Situació
L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 21′ 35″ N - Long. 2° 36′ 49″ E.
Per a arribar-hi, partint d’Arles, cal agafar la carretera D-115 en direcció a Prats de Molló i la Presta; un cop fets uns 5 km, s’ha de trencar a mà esquerra, a l’indret del Pas del Llop, i seguir la carretera D-3 que porta a Sant Llorenç de Cerdans i Costoja. Un cop travessada la vila de Sant Llorenç de Cerdans, a 1, 5 km, es troba a mà dreta la carretera D-3a que, en un recorregut de 3, 5 km, arriba al reduït nucli de Vila-roja, on hi ha l’església de Sant Miquel.
Història
El lloc de Vila-roja és esmentat en un document de l’any 936 pel qual una dona anomenada Rotruda vengué a Ava, comtessa de Cerdanya, i al seu fill Oliba, l’alou de Costoja, el qual confrontava pel costat de migdia amb el territori de Villa Rubia; poc després aquest indret, grafiat de forma idèntica, és mencionat en una altra escriptura del 988, mentre que al segle XII és esmentat amb la grafia de Villa Rubea. Tot i el seu origen romànic inequívoc, hom no té referències de l’església de Sant Miquel fins l’any 1396, quan un personatge anomenat Pere Domènec, de Prats de Molló, llegà 5 sous a la capella de Sant Marçal, de la parròquia de Serrallonga, i a més instituí un benefici a la capella de Sant Miquel de Vila-roja.
Tot i que alguna referència del segle XVI dona categoria de parròquia a l’església de Sant Miquel, sembla que gairebé sempre depengué de la parròquia de Santa Maria de Costoja, de la qual és avui dia sufragània.
Església
Interior de la nau del costat nord coberta amb una volta de canó seguit fins al tram que precedeix el presbiteri.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Miquel és un edifici d’origen romànic que ha estat molt modificat. De les dues naus actuals, la del costat nord manté estructures del temple medieval, que era d’una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular; la nau del costat sud, en canvi, és fruit d’una ampliació portada a terme al segle XVII.
La nau antiga és coberta amb volta de canó seguit, fins a la tramada que precedeix el presbiteri, i fou modificada en el moment en què s’afegí la nau lateral. El dit tram presbiteral té una volta d’arestes reforçada amb motllures de guix a manera de creueria i amb una rajola policroma del segle XVII com a clau.
Aquest sector comunica amb la resta de la nau i amb l’absis per dos arcs molt ferms, també tardans, de mig punt, fets amb granit ben tallat; l’arc situat a l’entrada de l’absis, amb funció d’arc triomfal, té gravat a la dovella clau l’any 1686. La volta de l’absis és de quart d’esfera.
L’interior de l’església es troba gairebé tot cobert de calç. A l’exterior, la construcció antiga només és visible al mur nord de la nau i a l’absis —al sud hi ha la nau afegida i a ponent hi ha adossada una casa, antiga rectoria.
A l’edifici han restat dues finestres originals d’època romànica, de doble esqueixada i d’arc de mig punt, arrebossades o alterades en el vessant intern. Una és situada al fons de l’absis i l’altra al mur de tramuntana de la nau, vers l’extrem oriental; aquesta darrera, amb arc de petites dovelles, presenta tot el marc de pedra tosca o de travertí força ben tallat.
L’aparell resta visible, sobretot, en el parament extern del mur nord, que és coronat per una gran cornisa de secció de pla i cavet. La construcció és feta a base de blocs de pedra trencats, amb tendència a les formes de carreuó; es disposen amb certa uniformitat, amb nombrosos rebles en els junts. Podem veure el mateix aparell, o molt semblant, en algun espai reduït de l’absis on ha caigut la calç, i a l’interior de la nau, en el mur de ponent que ha estat repicat. En aquest lloc s’han descobert vestigis, ja molt perduts, d’una altra finestra.
La reforma tardana motivà l’alteració de part del parament del nord, en un sector de llevant i també, pel que sembla, del costat meridional de l’absis.
L’edifici romànic, pel tipus d’aparell i altres elements, es pot datar de la segona meitat del segle XI. És probable que la volta de l’absis i el tram de volta de canó de la nau siguin pervivències d’aquest moment, tot i les transformacions posteriors.
La nau afegida a migdia té tres trams de volta d’arestes amb rajoles policromes a la clau, com també al tram modificat de la nau antiga, amb la qual comunica per dos arcs formers de mig punt. La porta d’entrada correspon a l’esmentada reforma, ja que és oberta a la façana meridional, al llarg de la qual també es construí un pòrtic d’arcades entre pilars. La datació de les reformes i de l’ampliació és indicada per la data del darrer quart del segle XVII, a l’actual arc del presbiteri, que coincideix amb la cronologia atribuïble a les esmentades rajoles policromes utilitzades a les voltes.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 275-276
- Cazes, 1977, pàg. 25
- Ponsich, 1980b, pàg. 78
- Cazes, 1990, pàg. 114