El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí. Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago, que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem (ben aviat Guillem I el Gras), juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda. Aquesta turris és la que ha donat nom al poble. El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació. Durant el segle XII consta que va ser infeudada al senyor de Perapertusa. Així, el 1140, el fill i successor de Bernat Berenguer de Perapertusa i de Gueraua, Berenguer de Perapertusa, va jurar fidelitat per “Ipsa turre de Triniacho” al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Després del tractat de Corbeil (1258) trobem la senyoria del castell i del terme de la Tor en mans de diversos senyors. El 1423 era senyor de la Tor Bernat Guillem de Bellcastell. A mitjan segle XVII eren senyors del lloc els Montesquiu. (PP)
L’actual castell de la Tor de França s’organitza al voltant d’un pati central. A la banda occidental, que dona sobre l’Aglí, hom pot veure un llarg i alt pany de mur. Els restants murs són poc visibles, ja que resten amagats rere les cases que s’hi adossaren posteriorment. El portal d’accés és situat a l’angle sud-est. La major part d’aquestes construccions semblen fetes o bé a la baixa edat mitjana o bé en època moderna. Potser una de les parets que sembla més vella és el llenç de mur corb que hi ha al S del portal. Té una alçada d’uns 7 m i és fet amb pedres no gaire grans i amb un aparell constructiu que recorda l’opus spicatum. Hi veiem una petita espitllera. Amb tot, només un acurat estudi del conjunt de l’edifici i d’aquestes restes podria permetre d’establir-ne una datació precisa i la funció que tingué cadascun dels seus elements quan fou bastit. (JBM)
En el pla parcel·lari actual, i encara més en el pla parcel·lari que hi havia a l’inici del segle XIX, hom endevina les restes del poble que s’originà al voltant d’aquest castell en època medieval. Ens mostra un nucli d’habitatges bastit al voltant d’un espai que devia ésser envoltat per un vall. Excepte al costat de ponent, on hi ha la riba costeruda de l’Aglí, el poble s’organitzà en funció de la corba imposada per la morfologia de l’antic castell. Les cases s’estenen formant dos semicercles, al llarg de la carrièra Longa i de la carrièra del Forn, entre les muralles externes i l’espai del castell. Alguns indicis del pla parcel·lari fins i tot permeten de pensar que el rengle exterior de cases devia ésser acabat amb un altre vall que cloïa el poble pròpiament dit. A l’extrem meridional d’aquest conjunt hi havia l’església de Santa Maria, edificada al segle XVII, en comptes de l’església anterior, situada just al N d’aquest edifici modern.