Aquesta fortalesa, avui desapareguda, era situada al SE de l’actual poble de Trilhan, en un indret més elevat. El topònim Lo Castèl és l’únic record de la seva existència. Sota de l’antic castell unes terrasses senyalen sens dubte l’emplaçament de l’antic vilatge, ara abandonat, format al redós del castell. (DB)
El lloc de Trilhan és conegut des de l’any 1011, en què el papa Sergi IV adreçà una butlla al monestir de Sant Miquel de Cuixà on li confirmava els seus béns, entre els quals l’alou de Trilhan, com a dependència de l’església de Santa Felicitat, de Sornian, sotmesa a Sant Miquel de Cuixà. No hi ha cap notícia històrica del castell de Trilhan, si bé s’ha de relacionar amb una família no— ble que dugué com a cognom el locatiu Trilhan. El primer representant és Arnau Guillem de Trillà, esmentat per Ermegol de So en el seu testament del 1137 com a vassall seu, al qual llegà un olivar i un molí a Centernac. Ot de Trillà era un dels cavallers del vescomte Pere de Fenollet que signà com a testimoni de l’acta d’homenatge de Pere de Fenollet al vescomte de Narbona Amalric I l’any 1242. Un altre dels seus membres, Bertran de Trillà, fou prior de Santa Maria de Marcèvol (Conflent) des del 1265 fins a la seva mort, el 1282. El seu epitafi en versos lleonins és encastat a l’esquerra del portal d’entrada de l’església prioral. Un Bertran de Trillà, probablement nebot del precedent, era sagristà del mateix monestir el 1282. Podria ésser el mateix personatge el Bernat que era prior de Marcèvol el 1297. (PP)