Situació
Aspecte general del castell, molt modificat en la seva estructura originària per successives reformes.
ECSA - A. Roura
El petit poble de Caladroer és situat a l’E de Belestar, uns 2 km a l’W del coll de la Batalla, límit entre el Rosselló i la Fenolleda. El castell és bastit al cim d’un petit turó, al costat d’unes instal·lacions vitícoles.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 43′ 27″ N - Long. 2° 38′ 42″ E.
Si seguim la carretera que va de Millars a Estagell, en arribar al coll de la Batalla haurem de girar a l’esquerra fins a Caladroer. (JBM-JSM)
Història
El lloc de Caladroer apareix documentat per primera vegada l’any 1020, en el testament del comte de Besalú Bernat I Tallaferro, que llegà al seu fill Hug tot el que tenia en els vilatges de Casal Adroarío i Envids. L’indret deu el seu nom probablement a Adroer, espòs de Ranlo, el qual cap a mitjan segle X adquirí aquest territori dels germans Esteve i Isarn, en canvi d’un domini situat a Millars, heretatge de Ranlo. Els descendents d’aquest Adroer portaren el cognom Adroer o Caladroer, a partir del segle XII (Pere Joan de Caladroer, el 1154; Bernat de Caladroer, el 1172).
Al segle XIII les famílies Illa i Termena detingueren els drets senyorials a Caladroer. En aquesta època es documenta per primera vegada el castell de Caladroer (1257). Al segle XIV, tingueren drets sobre el castell i el seu terme els Batlle, els Bellcastell, els Mosset i els Fenollet. L’any 1370 Beatriu de Saga, senyora de Mosset i de Belestar i esposa de Berenguer III d’Oms, adquirí de Joan de Bellcastell la meitat de la senyoria de Caladroer. L’altra meitat depenia de la família de Montesquiu. Pere Ramon de Montesquiu, senyor de Sornian, sembla haver fruït a partir del 1453 de la plena senyoria de Caladroer, la qual restà a mans dels seus descendents fins l’any 1558. (PP)
Castell
Es tracta d’un castell que ha sofert moltes modificacions i que a causa de les restauracions presenta un aspecte molt alterat. El castell de Caladroer, originàriament, era format bàsicament per una torre de planta quadrada, ara situada a l’angle nord-est del conjunt. Els costats fan 8,2 m de llarg. L’alçada de la construcció és d’uns 16 m. Aquest edifici ha estat força reconstruït durant aquest segle. Amb tot, bona part dels murs es conserven tal com eren originàriament. Els panys de mur són fets amb filades de llosetes que formen sovint una espècie d’opus spicatum. Hi ha també algunes rengleres de pedres col·locades en posició horitzontal. Trobem aquesta mena d’aparell molt característic, per exemple, a la façana est, gairebé fins al cim de la construcció. En d’altres sectors l’aparell és més irregular, però no sempre, necessàriament, més modern. Les cantoneres eren fetes, en canvi, amb pedres més escairades.
A la cara sud, a uns 9 m del terra, sembla que hi havia una porta no gaire gran, acabada amb un arc de mig punt format per sis dovelles. Al cim de tot, hi ha cinc espitlleres en cadascuna de les façanes i diversos merlets, segurament afegits arran de la reconstrucció que hi hagué en aquest segle.
En principi podem datar aquesta construcció cap al segle XIII, tot i que caldria un estudi més acurat del conjunt de l’edifici per a poder distingir exactament els seus diversos elements i la data en què foren edificats, com també allò que és fruit de la reconstrucció contemporània. (JBM-JSM)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10