Situació
Torre del castell, la part més vistent del que resta d’aquesta fortalesa.
ECSA - A. Roura
Els vestigis del castell i vilatge d’època medieval són situats al cim d’un turó de 416 m d’altitud, al SW del poble de Lançac, en una de les estribacions de l’anomenat Ròc de Lançac.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 45′50″ N - Long. 2° 33′21″ E.
Des del poble de Lançac, surt una carretera estreta asfaltada que porta fins al cementiri i, després, fins a una pedrera que hi ha al costat del castell, al qual podem arribar, en pocs minuts, o bé pel dret o bé seguint un camí carreter que fa una mica de ziga-zaga. (JBM-MLIR)
Història
El lloc de Lançac és mencionat l’any 1017 en l’acta d’institució i dotació del bisbat de Besalú, creat a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro; segons aquest document la villa Olonzach i la seva església, dedicada a sant Just, formaven part de la dotació d’aquest efímer bisbat. Tres anys més tard, en el testament de l’esmentat comte de Besalú, consta que deixava la seva filla Adelaida, cum alode de Olokag qui est in comitatu Feniolotense, al monestir de Sant Pau de Fenolhet. La senyoria d’aquest indret durant els segles XVII i XVIII era en mans de la família Viver-Lançac.
Del castell d’origen medieval de Lançac no n’han pervingut notícies documentals fins a l’actualitat. La torre del castell es comunicava visualment amb el castell de Querbús, la torre del Far, el castell de Talteüll i altres fortaleses. Segons alguns autors, és possible que durant un temps dins el període medieval el poblament de Lançac es traslladés, des d’on era situat al voltant de l’església, a redós del castell, ja que prop d’ell hi ha restes d’un vilatge abandonat; posteriorment la població es tornaria a traslladar a baix, a causa d’un probable repoblament del lloc d’hàbitat primitiu, proper a l’església parroquial i els camps de conreu. (PP-DB)
Castell
Planta de la torre del castell i dels murs visibles que formaven el seu recinte.
J. Bolòs
El castell de Lançac devia ésser format per una torre, que veiem al cim del turó, i segurament per un recinte que s’estenia per la banda nord i est.
La torre del castell té una planta rectangular. A l’interior té una longitud de 4,6 m —de N a S— i una amplada de 3,8 m. Els murs tenen un gruix d’1,4 m. La seva alçada oscil·la entre els 5 m i els 6 m. A les parets s’endevina l’existència de dos trespols; als dos murs llargs veiem nombrosos forats on s’encastaven les bigues del sostre.
La porta era situada al mur nord, ara a peu pla, però inicialment al nivell del primer trespol. Tenia, a dins, una amplada de 125 cm. A l’interior era acabada amb un arc de mig punt. De les dovelles que formaven aquest arc, només n’han restat tres; les altres han estat arrencades, com també molts dels carreus que feien els muntants. A l’exterior l’obertura d’entrada ara és coronada per un arc rebaixat, format per lloses posades en forma de plec de llibre. Molt probablement sota d’aquestes lloses hi havia les dovelles de l’arc, semblants a les de l’interior, que modernament també han estat arrencades.
Al mur est s’obria una finestra. Té a l’interior una alçada de 150 cm. És coberta per diverses lloses planes. A l’exterior l’obertura és molt estreta i acabada amb tres carreus, col·locats a banda i banda i al damunt. A més d’aquesta obertura, situada al nivell del pis principal, al nivell inferior hi havia sengles conjunts de tres espitlleres, en aquesta mateixa paret oriental i també a les parets de ponent i de migjorn.
Detall del parament del mur de la torre, fet de pedres poc treballades, formant filades.
ECSA - A. Roura
Els murs són fets amb pedres poc treballades de mida mitjana (20 cm d’alt × 30 cm de llarg), col·locades en filades, unides per morter de calç. Els caires són fets, en canvi, amb carreus més treballats.
Al N d’aquesta torre sortia una paret que seguia la cresta d’unes roques. Ara s’endevina al llarg d’uns 14 m; segurament era, però, més llarga i, després d’un primer tram, girava cap a l’E. A la banda oriental de la torre hi ha també un mur, amb un gruix de 90 cm, que segueix una orientació N-S, a uns 5,5 m de l’edifici principal. Sembla que aquests dos murs es trobaven uns 18 m al NE de la torre, al costat d’un possible portal d’accés a un recinte exterior, potser pobletà, del qual hom pot veure encara un petit fragment de l’arc rebaixat. (JBM-LB)
Vilatge
A més d’aquest recinte castral, als vessants est i nord del turó on fou bastit aquest castell hi ha restes de nombroses construccions en una superfície que té una amplada d’E a W, d’uns 60 m; la distància que hi havia de S a N, a la banda de tramuntana del castell, devia ésser molt semblant. Sembla que l’espai ocupat per aquest vilatge restava clos per un mur, que trobem, per exemple, a l’E la torre, separant les feixes o la terra ara erma de la zona d’habitatges. Al N també resta separada la zona de cases de la zona ja deshabitada i boscosa. A l’extrem est del recinte pobletà sembla que hi havia unes cledes o petits tancats, situats immediatament fora de la zona d’habitatges, segurament destinats al bestiar.
Un aspecte de les nombroses ruïnes que s’estenen pels vessants est i nord del turó del castell, testimonis del primitiu vilatge de Lançac.
ECSA - J. Bolòs
En l’espai clos, que sembla que s’estenia cap al N d’aquest mur meridional que arriba fins a aquestes cledes i a l’E del mur nord, hi devia haver almenys una dotzena d’habitatges col·locats, d’una manera graonada, en diverses terrasses, al llarg del vessant. Devien dibuixar, en planta, una espècie de ventall, formant anells concèntrics a partir del centre, l’indret on hi havia el castell. De fet, és una organització força semblant a la que trobem en altres pobles castrals d’aquestes comarques de l’Occitània meridional.
Cal dir, però, que hi veiem construccions de diverses èpoques. Algunes, per exemple la més propera a la torre o alguna de les més allunyades de la fortificació, especialment les situades al sector més septentrional —més proper al poble actual—, possiblement continuaren essent habitades fins a una època moderna; la majoria, però, degueren ésser abandonades als darrers segles de l’època medieval.
Les característiques d’aquests habitatges fets en un moment primerenc són semblants a les d’altres cases medievals. Eren formats per diverses cambres, dues o tres, que podien fer uns 3,5 m d’ample per uns 4 m de llarg. A la part alta d’aquest espai pobletà, prop de la torre, hi ha una construcció de planta circular que sembla una tina; té un diàmetre de 170 cm i, ara, una profunditat de 130 cm. Les cases que perduraren fins a l’època més moderna són més grans, amb una planta més quadrada i segurament, d’acord amb l’alçada d’algunes de les parets que s’han conservat, tenien ja un pis superior.
En principi, la torre del castell recorda un tipus de fortificació feta al segle XIII. D’altra banda, sembla que aquest poble es degué instal·lar, durant l’edat mitjana central, en aquest indret encimbellat a causa de l’atracció del castell, de l’actual o d’un que hi podia haver hagut abans. A la darreria de l’edat mitjana sembla que començà un nou trasllat de la població cap a l’establiment primerenc situat al costat dels camps més planers i proper a l’església parroquial de Sant Just. (JBM-JSM)
Bibliografia
- Marca, 1688, ap. CXCI, cols. 1027-1030
- Monsalvatje, 1889, vol. I, ap. 8, pàgs. 251-258
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10
- Pous, 1973, pàg. 91
- Buron, 1989, pàg. 138