Torre de Prats de Sornian

Situació

Torre de planta quadrada, segurament una torre de guaita, situada al cim del turó que domina la població.

ECSA - A. Roura

Torre situada al cim del turó que hi ha damunt del poble de Prats de Sornian. Des d’aquest poble, situat a 650 m d’altitud, hi ha una bona panoràmica sobre el sector central de la comarca de la Fenolleda.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 44′42″ N - Long. 2° 27′38″ E.

Podem arribar al poble de Prats de Sornian seguint la carretera D-7 que va de Sornian fins a Lo Vivièr. Des de la carretera, pujant pels carrers del poble en pocs minuts serem al costat de la torre. (JBM)

Història

Hom no té cap notícia històrica directa sobre aquesta torre, si bé el lloc de Prats és conegut des de l’any 1011, en què consta que el monestir de Sant Miquel de Cuixà tenia un alou in villa Pratis, segons recull una butlla atorgada a l’esmentat cenobi pel papa Sergi IV. Els anys 1141 i 1142 consta que un cavaller, Ramon de Prats, era vassall d’Udalgar, vescomte de Fenollet, i hom troba després un Berenguer de Prats. El lloc pertanyia a la baronia de Rebolhet i, almenys des del segle XIV, tingué per senyors una branca de la família Perapertusa. Es documenten com a senyor de Prats Guillem de Perapertusa i el seu fill Bernat Berenguer, que es casà amb Constança de Perellós el 1401. Fou senyor de Prats del 1396 al 1410; llurs fills foren Guillem i Bernat Berenguer, hereu de la baronia de Jóc (Conflent) el 1459. Els seus descendents o hereus foren senyors de Prats de Sornian fins a la fi de l’antic règim. (PP)

Torre

Plànol de la vila de Prats de Sornian segons el cadastre del segle XIX, amb indicació de la situació de la torre i del nucli medieval format entorn de la seva església parroquial.

D. Baudreu

És una torre de planta quadrada. A peu pla, els seus costats tenen una longitud de 6,9 m. La seva alçada és de més de 12 m. Arran de terra hi ha una porta, però oberta modernament. Gairebé al cim de tot, quasi a tocar de la coberta, hi ha dues finestres o portetes, centrades al mig del mur meridional, amb una amplada d’uns 60 cm. Són acabades per sengles arcs de mig punt, formats per dues pedres treballades.

L’aparell constructiu és força irregular. Els murs són formats per pedres poc treballades col·locades en filades. En algunes de les cantoneres de les parets hi ha carreus més ben escairats.

Tots aquests elements fan que sigui difícil de respondre quina era la funció d’aquesta construcció i encara més quina és la seva datació. En principi hem de pensar que aquest edifici devia tenir en primer lloc el paper de torre de guaita i l’hem de datar en un moment ja tardà dins del marc cronològic d’aquesta obra. (JBM)

Bibliografia

  • Pous, 1973, pàg. 128
  • Buron, 1989, pàg. 139