Situació
Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors.
ECSA - A. Roura
Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard.
Mapa: IGN-2447. Situació: Lat. 42° 54′40″ N - Long. 2° 37′30″ E.
Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a Montgalhard. (JBM-MLIR)
Història
El topònim del lloc, escrit amb la grafia Montem Gaillardum, és esmentat documentalment el 1217, any durant el qual el poble i el castell de Montgalhard foren presos per la força pels croats de Simó de Montfort. Guillem de Perapertusa es dirigí tot seguit a l’esmentat castell (apud Montemgalardum) per tal de sotmetre’s al cap de la croada en presència del vescomte de Narbona, del qual era vassall. L’any 1257, el lloc i castell de Montgalhard foren donats pel senescal de Carcassona a un cavaller que participà en la croada contra els càtars, dit Raymond d’Abban, el qual figurava entre els partidaris d’Oliver de Termes, aliat del rei de França.
El poble de Montgalhard era envoltat, a l’edat mitjana, per un recinte emmurallat, del qual encara es pot reconèixer, parcialment, algun vestigi. Cal dir que la construcció d’aquesta fortalesa donà origen a la formació del poble homònim, al qual es traslladà la població que s’assentava al petit nucli de Santa Colomba, lloc situat 1 km al NW de Montgalhard. (DB)
Castell
Les restes del castell són situades, com ja s’ha dit, al cim del turó que s’alça a sobre de la població. La part meridional del cim del turó, amb un diàmetre d’uns 25 m, és ocupada pel dipòsit d’aigua que abasteix el poble. Al sector nord, a l’W, veiem alguns fragments d’un mur molt gruixut (150 cm), del qual sembla que li hagin arrencat les pedres de les dues cares exteriors. A la banda est hi ha també un fragment de paret amb una espitllera. En una de les cares d’aquest mur encara s’han conservat els carreus, bastant grossos (uns 30 cm d’alt x 50 cm de llarg). Sembla, per tant, que aquesta construcció hagué d’ésser feta ja en un moment tardà, probablement al segle XIII. (JBM)
Bibliografia
- Mahul, 1857-72, vol. 4, pàgs. 549-552
- Quehen, 1975, pàg. 253
- Quehen-Dieltiens, 1983, pàg. 259