Santa Maria de l’Aldea Aquesta església, ara santuari, fou la parròquia de l’Aldea fins als anys trenta. És situada al S dels dos nuclis principals del poble actual, al costat de la torre del castell i de les cases de l’antic llogaret de l’Aldea. El primer esment del lloc de l’Aldea és de l’any 1146 (o 1148), en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va concedir a Bernat de Bell-lloc l’almúnia de l’Aldea, al prat de Tortosa. El 1160 Bernat de Bell-lloc i la seva muller Adalgarda, amb el consentiment dels seus germans, van donar a Santa Maria de l’Aldea i al seu prevere Joan un solar perquè s’hi construís la rectoria, una casa al castell, un freginal, una terra erma, una quarterada per a plantar-hi vinya, tots els cementiris vells del terme del castell de l’Aldea, i el delme i la primícia de costum. En el testament de Garcia Folquer del 1176, aquest llegà a Santa Maria de l’Aldea un cadaf d’oli i un morabatí per a misses. S’ha conservat també el testament de Joan, rector de l’Aldea, de l’any 1178, en què es donà a la catedral de Santa Maria de Tortosa com a canonge. El capellà de l’Aldea apareix en la dècima papal del 1279.
L’església parroquial de l’Aldea es convertí des de l’edat mitjana en un santuari marià, on s’anava en rogatives per protegirse de les pestes o demanar pluges. L’actual edifici és una construcció del segle XVIII.