Aquesta església és l’antiga parròquia de la vila de Miravet, que fou de patronat de l’orde del Temple i des del 1317 de l’orde de l’Hospital. És situada al peu del castell, fora del recinte. L’edifici actual, d’estil barroc, fou construït damunt d’un de més antic al segle XVII, amb la col·laboració econòmica del castellà d’Amposta. Després de la Guerra Civil Espanyola es construí una nova parròquia a la zona baixa del poble.
Les primeres referències sobre l’església parroquial de Miravet són del segle XII. Entre els anys 1153 i 1158 se signaren dues concòrdies entre el bisbe Gaufred d’Avinyó i el mestre del Temple Pere de la Rovera sobre els drets eclesiàstics de l’església de Miravet. Segons s’establí, dels delmes del terme de Miravet, tres quartes parts serien per als templers i una quarta part peral bisbe; així mateix, s’acordà que si es construïa una església parroquial a Miravet o al seu terme, el seu capellà hauria de prestar obediència al bisbe i assistir als sínodes diocesans. La parròquia de Miravet no es devia aixecar, de fet, fins després del 1185, en què se signà una nova convinença entre la mitra de Tortosa i l’orde. El bisbe de Tortosa i el mestre provincial acordaren que si el Temple construïa una església parroquial a Miravet, la mitra tindria la quarta part del delme, a més dels drets parroquials, i el capellà de la parròquia hauria de prestar obediència al bisbe.