El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx”. Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins. Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot després de la conquesta feudal de Tortosa el 1148. En aquest sentit és representatiu un document d’una permuta de terres a Tivenys datat entre el 1167 i el 1194, en el qual es diu que una de les peces de terra era situada darrere la mesquita dels sarraïns de Tivenys (“retro mezchitam sarracenorum”). (MLIR)
Al carrer del Riu, dins el poble, via paral·lela al curs de l’Ebre, hi ha les restes d’una casa forta amb una planta quadrada (7 m de costat). A la cara est, la que dóna al carrer, hi ha a peu pla una porta oberta modernament. Al primer pis, hi ha dues espitlleres i al capdamunt, al segon pis, n’hi ha una tercera. Segurament l’edifici original era més alt que no pas l’actual. A la façana sud, al pis principal, hi ha l’antiga porta d’aquesta casa forta, acabada amb un arc de mig punt format per cinc dovelles i uns muntants ben treballats. No es pot comprovar si és certa la notícia publicada en el diari de Tortosa “La Verdad” del 7 de desembre de 1899, segons la qual hi havia una porta feta amb carreus i acabada amb “arc àrab” orientada vers ponent, cap a l’Ebre. Els angles dels murs també són fets amb carreus ben escairats, mentre que la resta de la paret és feta amb pedres sense treballar, que havien d’ésser cobertes per un arrebossat. Ha estat considerada com a romànica. En principi, però, cal creure que és més tardana i s’ha de datar cap al final del segle XIII o ja al XIV. (JBM-ORB)