El poble de Baells és situat en una petita vall entre Montdevalls i el Volterol, vora la riera de la Coma. Una de les primeres referències indirectes de la seva església, dedicada a Santa Maria, es troba en la donació que l’any 1090 feren el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania a l’abadia de Sant Pere d’Àger, de totes les esglésies que hi havia o que en un futur es bastissin als castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells, cosa que el mateix vescomte confirmà anys després (1103, 1107). El papa Alexandre III ratificà l’any 1179 a la canònica d’Àger, mitjançant una butlla, la possessió de I’ecclesiam de Badels amb les seves pertinences, així com els delmes i les primícies dels dominis dels vescomtes de Cabrera; la resta pertanyien a l’honor de Roda. L’any 1180 Ramon Pipí lliurà el seu fill Joan amb diversos béns del terme a Santa Maria de Baells, i tot seguit l’abat Ramon de Sant Pere d’Àger, amb el capítol, conferia l’esmentat Joan la tinença de per vida de l’església de Santa Maria de Baells.
Posteriorment, el nou ofici de la camhreria d’Àger fou dotat amb els rèdits de l’església de Baells, menys el que hi percebia en feu l’ardiaca de Benasc (1258). Uns anys més tard, el 1262, consta que l’abat d’Àger, Pere, lliurà el temple parroquial de Baells a un tal Ferrer Guerau.
L’actual església parroquial de Santa Maria de Baells correspon a una construcció d’estil renaixentista, potser del segle XVII, amb un frontó triangular que corona la façana i un campanar de torre quadrat.