Situació
Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita.
ECSA - J.I. Rodríguez
Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental.
Mapa: 31-13 (326). Situació: 31TBG882517.
L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població. (JRG)
Història
El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell. Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1096, quan consta que prop del castro de Sorita hi posseïa un alou la canònica de Santa Maria de Solsona. Més tard, sobresurt l’establiment d’una notable família de cavallers que prengueren el cognom del feu. Així, Jordà de Sorita fou un dels barons del país que Jaume II convocà als actes d’investidura del comtat de Ribagorça (1322).
Una vegada extingit el comtat d’Urgell, el poble de Sorita passà a formar part de la baronia de Peralta fins a la desamortització del segle XIX. (JBP)
Castell
L’única resta d’aquest castell és una possible torre de base circular, de la qual solament es conserva la part inferior de la meitat oriental, perfectament adaptada a la superfície rocosa. L’aparell és de carreus horitzontals, una mica irregulars, i de petites dimensions. Al seu costat oriental destaca un marcat fossat en forma de V, que indica el punt més accessible. Sembla correspondre a una petita fortificació datable a l’entorn del segle XI, quan la frontera cristianoislàmica fou situada en aquesta contrada. (JRG)