Si Joan Molas és considerat pels seus contemporanis com l’introductor a Catalunya del material refractari, l’empresa dels Cucurny és, sense cap dubte, la gran empresa d’aquests productes durant tres quarts de segle.
Pau Cucurny i el seu fill Màrius (fotografia de començament de segle).
Pau Cucurny i Delahaye era un fabricant de maons a mitjan segle XIX, amb la bòvila a la Bordeta, municipi de Sants, en el Pla de Barcelona, des del 1840. Un fabricant interessat a modernitzar la seva maquinària i a introduir les novetats que arribaven de l’estranger. Fou un dels qui, al mateix temps que Joan Molas, introduí la producció de maons refractaris i un dels qui hagué de plegar quan els preus s’ensorraren. Deixà aleshores de costat aquesta especialitat i procurà millorar la seva producció tradicional. L’any 1859, Cucurny i Companyia introduí per primera vegada amb un relatiu èxit un forn continu per a la cocció. L’empresa devia tenir un bon nombre de socis, ja que els invità públicament a presenciar les proves (vegeu anunci a “El Telégrafo”, diari barceloní, any 1859, pàg. 954). El seu domicili i despatx central estaven al carrer de Basea de Barcelona, núm. 8.
El 1860, Pau Cucurny presentà material refractari a l’Exposició de Barcelona, però els seus productes foren considerats pel cronista Orellana menys elaborats que els de Joan Molas. Aviat l’atraparà i el deixarà enrere. A l’Exposició de París del 1867 guanyarà una medalla de plata, un fet evident de qualitat a nivell internacional. A la barcelonina del 1871 presentarà retortes o matrassos de gres per a la fabricació de gas per a l’enllumenat, i a la de Viena del 1873 guanyarà una medalla al mèrit per objectes de ceràmica refractària. El seu despatx era ara al carrer de Cotoners, núm. 6, amb façana al carrer de la Princesa i la fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1878 té dos forns i el 1883 tres forns a vapor de 24 m3 al carrer de Santa Eulàlia, núm. 9.
La fàbrica de la Bordeta, 1906 (fotografia de començament de segle). L’empresa dels Cucurny és la més important entre els fabricants de material refractari a Catalunya.
Pau Cucurny incorpora el seu fill a l’empresa el 1889 i continua presentant-se a totes les exposicions que se celebren. Com a P. Cucurny i Fill serà present a la de París del 1889. Tenen aleshores 125 obrers treballant a la Bordeta i produeixen 14 000 t anuals de maons i materials refractaris. Devia ser al voltant del 1890 que donaren un pas qualitatiu endavant amb la compra de mines d’argiles refractàries al terme de Pinell de Brai i de Prat de Comte (Terra Alta). El fet de ser propietaris d’aquests jaciments els donarà una força evident, ja que controlen el proveïment d’aquesta primera matèria a Catalunya.
El 1893, en morir Pau Cucurny l’empresa passarà al seu fill Màrius Cucurny i Guiu. Aquest donarà un fort impuls a la producció, totalment centrada en els productes refractaris. Des dels maons, com a producte general, fins a les peces d’especial aplicació: per a mines, fàbriques de gas, calderes de vapor, fàbriques de vidre i porcellana i peces de gres per als fabricants d’àcids.
Anunci de la manufactura de productes ceràmics Cucurny (Barcelona Artística e Industrial, 1913).
Les xifres de producció varien molt, i com que les donen els mateixos interessats s’han de prendre amb precaució. El 1897 parlen d’una producció de 2 500 t anuals, segons un anunci, el 1905 en són 20 000 i 12 000 el 1916. Al final de segle indiquen que tenen 80 obrers a la fàbrica i 50 a les mines. El 1901 són 115 els qui treballaven a les mines a cel obert.
Al començament del segle XX la fàbrica de l’Hospitalet ocupa un terreny de 10 000 m2. L’energia és proporcionada per una màquina de vapor de 50 cavalls, construïda als tallers d’El Nuevo Vulcano. Al magatzem tenen una existència més o menys permanent de 300 000 maons, segons diuen. El 1922 hi havia 5 forns.
L’expansió del negoci portarà a l’establiment d’una segona fàbrica a Montmeló, en un terreny de 50 000 m2, i a la compra del que havia estat Productos Refractarios, SA, a la població de Burela (Lugo), on hi ha uns bons jaciments de caolí. Obren sucursals a Madrid, Cartagena, Màlaga, Sevilla i Saragossa.
La tercera generació familiar és formada pels néts del fundador: Leandre i Lluís Cucurny i Sanmartí. Cucurny Germans mantindrà l’activitat tradicional.
El 1937 Cucurny i Companyia, S. en C. tindrà el seu domicili provisional a Sevilla. Acabada la guerra, el 1944 es constituirà Cucurny, SA, i es mantindrà la fabricació a Montmeló.
L’empresa va plegar el 1971.