Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona (1890).
L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics. No eren els primers a fer-ho. Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà: l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics.
Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera (Alt Camp). Marxà de casa seva amb el tradicional farcellet i la benedicció paterna per instal·lar-se a Barcelona. Treballà a Òrsola, Solà i Companyia, on aprengué l’ofici del fabricant de mosaics.
Possiblement la responsabilitat inicial d’aquesta relació entre art i indústria correspon al soci Teòtim de Fortuny. Era el germà del baró d’Esponellà, un títol de la noblesa catalana concedit el 1717, i pintor de professió. En no ser els primers ni els únics fabricants de mosaics jugaren la carta del disseny i de la bellesa del dibuix. Ell aportà la major part del capital inicial, de 35 000 pessetes.
La fàbrica s’instal·larà en el terme municipal de Sant Martí de Provençals, al carrer del Gasòmetre. La botiga —indispensable— s’obrirà al portal de l’Àngel barceloní el 1887. “El mostrari de dibuixos” —diu la crònica del Diario de Barcelona— destaca pel caràcter artístic dels motius d’ornamentació i per l’elegància en uns i el vigor en altres de les tintes” (Diario de Barcelona, 1887, pàg. 11 788).
La societat regular col·lectiva es transformà en Escofet, Fortuny i Companyia el 1888. El canvi permetrà l’entrada de recursos i de socis comanditaris, entre els quals els Huelin, una família de comerciants. El capital augmentarà fins a les 100 000 ptes.
Escofet, Fortuny i Companyia guanyà una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona el 1888. Un any més tard estarà present a la de París. Tenia aleshores 110 obrers a la fàbrica i un volum de vendes de 500 000 ptes anuals. Havia iniciat l’exportació.
La combinació de bon producte industrial i de petita obra d’art donà els seus fruits en forma d’un fort desenvolupament de l’empresa. El 1891 havien obert una fàbrica a Madrid, al carrer Hileras, núm. 17.
El 1895 es dissolgué la societat. Teòtim de Fortuny s’establirà pel seu compte. La seva empresa de mosaics hidràulics es mantindrà molts anys, però sense l’èxit de la que havia deixat.
Anunci dels mosaics Escofet, Tejera i Companyia (El Mercurio, 1902). Els mosaics dels Escofet es distingiran per la combinació d’un bon producte industrial i un gran disseny artístic.
La nova empresa de Jaume Escofet serà Escofet, Tejera i Companyia. José María Tejera Terán estava casat amb M. Lluïsa Huelin i Serra, i era andalús. La societat durarà nou anys, fins el 1904, i es mantindrà el nivell de creixement. El despatx, el magatzem i la botiga eren al núm. 8 de la ronda de Sant Pere de Barcelona i la sucursal de Sevilla s’afegirà a la de Madrid.
L’absència de Fortuny no rebaixarà el caràcter artístic dels dibuixos. Al contrari, ja que s’ampliarà amb la col·laboració d’artistes prou coneguts. L’empresa n’esmenta els arquitectes Gaudí, Sagnier, Gallissà, Pascó, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Font; els pintors Pellicer, Moragas i Piquer; i els dibuixants Triadó, Riquer i Fabré. L’any 1900 la casa publica un monumental catàleg (55 cm x 44 cm) en el qual es presenten alguns dels mosaics dissenyats pels ja esmentats artistes.
L’empresa no oblidava el seu vessant industrial. El 1903, abans que Asland posi en marxa la seva fàbrica de ciment pòrtland a la Pobla de Lillet, té la representació d’un pòrtland alemany, de Heidelberg. Aquest mateix any es vengué la fàbrica de Madrid.
El 1904 es produeix un nou canvi de la denominació social en morir Jaume Escofet. Es fa càrrec de l’empresa Emili Farré i Escofet, nebot i gendre del fundador, i l’empresa pren el nom d’E. F. Escofet i Companyia, S. en C. Mantindrà el seu nivell artístic i industrial. El 1909 tenia 200 treballadors a la fàbrica del carrer del Gasòmetre, on ocupa 8 000 m2. Els magatzems tenen unes existències de 150-000 m2 de mosaics fabricats per ells mateixos.
Al final de la dècada dels anys vint tenen 350 obrers a la fàbrica i es mantenen les delegacions o sucursals a Madrid i a Sevilla.
El 1939 l’empresa passarà al fill d’Emili Farré i Escofet.
El 1960 es constituirà l’anònima Fill d’E. F. Escofet, SA. La vella fàbrica del carrer del Gasòmetre es tancarà el 1978 i se n’aixecarà una de nova a Martorell.
El 1992 es modifica la denominació social i passa a anomenar-se Escofet 1886 SA. L'empresa havia assumit des dels seus inicis les denominacions següents:
- 1886-1895 - Escofet, Fortuny i Companyia
- 1895-1904 - Escofet, Tejera i Companyia
- 1904-1939 - E. F. Escofet i Companyia, S. en C.
- 1939-1960 - Fill d’E. F. Escofet, S. en C.
- 1960-1992 - Fill d’E. F. Escofet, SA.
El 1993 guanyarà un premi nacional de disseny, atorgat per la Fundació Barcelona Centre de Disseny. L’empresa es manté.