Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca.
Ernest Costa.
La costa meridional de Ciutadella (2.4), entre els principals espais naturals de Menorca.
El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar. La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares.
La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu; a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument, fins a uns vint metres. Tota la zona conserva una cobertura vegetal intacta, amb grans extensions d’ullastrars (Prasio-Oleetum), màquies litorals amb savina i pinedes de pi blanc. Als fondals dels modestos barrancs de la zona hom pot trobar alzinars relictes i estacions interessants de distintes rareses botàniques, com la tirrènica Leucojum aestivum o altres. A Macarella es troba un dels rars arboçars ben formats de l’illa, en part alterat pel camí d’accés a la cala. El conjunt forestal d’aquesta zona és el més extens de tot el migjorn menorquí.
Cal destacar, en aquesta costa, la notable platja de Son Saura, una de les més belles de Menorca. Rere la pineda i el savinar que fixen les dunes més antigues de la platja, hom troba una petita però notable zona humida, recer per a algunes espècies palustres, sobretot en els moments de la migració.
Més a l’est, s’obren les cales de Macarella, Macarelleta i cala En Turqueta. Aquests indrets han arribat a ser protegits abans que la indústria turística o la urbanització realitzés els plans que les afectaven, de manera que conserven intacte el paisatge primigeni del litoral menorquí, que ha estat descrit més amunt.
Algunes d’aquestes cales són accessibles pels camins interiors, però resulta més atractiu descobrir-les en una passejada des de Santa Galdana o des de Son Xoriguer, o, encara millor, en una curta singladura.