Castell de Montesquiu (Vallbona de les Monges)

Aquest castell era situat a l’actual despoblat del mateix nom, al sud-est de Vallbona, en un turó a 629 m d’altitud. El castell fou conegut en un primer moment amb el nom de castell de Colobrer. L’any 1164 Ramon de Cervera, amb la seva dona Ponceta i altres parents, van posar sota la guàrdia i batllia de Santa Maria de Vallbona i de la granja del Sant Esperit el castell de Colobrer i els donaren l’església de Sant Joan del castell de Colobrer, juntament amb les primícies i les oblacions i un alou. El 1219 Dolça de Passanant va fer donació del castell de Colobrer dit de Montesquiu, amb els seus termes, la jurisdicció i la castlania, a l’abadessa Ermessenda de Vallbona. La vila i el castell de Montesquiu van ser motiu de disputes entre els monestirs de Poblet i Vallbona. El 1238 se l’assignà al monestir urgellenc, que l’incorporà a la seva baronia, amb un pagament a Poblet de 400 morabatins. Progressivament el monestir de Vallbona adquirí la resta de drets d’altres senyors sobre el terme. El 1284, l’abadessa de Vallbona comprà tots els drets del castell de Montesquiu que tenien Bernat de Solà i la seva muller Elisenda. El 1334, el castell fou arrendat a Bernat Gener i Pere Escuder.

Al segle XVI, els homes de Montesquiu forniren amb pobladors la nova vila de Vallbona, nascuda a redós del monestir, segons les disposicions del concili de Trento. Així, Montesquiu es convertí en un despoblat. Durant la construcció de la nova parròquia de Vallbona, entre el final del segle XVIII i el 1850, les restes del castell i l’església de Montesquiu serviren de pedrera, segons l’acord del comú de la vila de Vallbona.