Situació
Mur romànic del cantó de tramuntana, embegut dins el presbiteri modern, on hi ha encara, visible una seqüència d’arcuacions cegues, a la part superior de les quals discorre un fris de dents de serra.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església es dreça al bell mig del poble, el qual, com Benòs, es troba al vessant dret de la Garona, en un coster també enlairat, però situat més cap al cantó de llevant del terme.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH147347.
L’itinerari és el mateix que hem indicat per anar a Benòs, des d’on la carretera continua uns 2 kms, fins a arribar a Begòs. (FJM-AMB)
Església
Es tracta d’una construcció d’origen romànic, però reformada ostensiblement amb un seguit de modificacions que han complicat la simplicitat de l’estructura romànica primitiva, concretada en un edifici compost d’una nau amb absis.
Actualment l’edifici és abraçat per tots quatre costats per construccions afegides a l’estructura primitiva, les quals assimilaren d’aquesta manera els primers components, concretats en uns fragments de la nau i en una porció de mur, embeguda dins l’actual presbiteri.
Aquest darrer fragment, inserit a la cara de tramuntana de la capçalera, encara conserva, a la part superior, un fris d’arcuacions cegues, delimitades superiorment amb un fris en dents de serra, que es correspon amb les formes evolucionades d’aquest element, i que cal situar dins el segle XII, en el marc de les formes rurals. (FJM-AMB)
Pica beneitera
Pica beneitera, encastada al mur interior del campanar. És un treball rudimentari, obra d’un artesà casolà.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Encastada al parament intern del campanar, que fa les funcions d’atri, hi ha una pica beneitera en forma de tassa, la qual fa 25 cm d’alt, amb un diàmetre exterior de 54 cm i un d’interior de 39 cm. La cara exterior d’aquesta pica ha estat decorada amb una tija ondulada, la qual descriu una gran S ajaguda, d’on sorgeixen, alternativament a un costat i altre, uns brots secundaris en espiral, sense mantenir, però, a diferència d’altres piques araneses, un ritme regular i simètric. Unes fulles lanceolades, nascudes a l’inici i a la meitat dels espirals, completen l’ornamentació d’aquest cubell.
Es tracta evidentment d’un treball rudimentari, obra d’un artesà un xic maldestre, el qual dotà la seva obra d’un primitivisme que potser pot portar a veure-hi una antiguitat que no té. Sempre es fa difícil assenyalar una data per a aquest tipus de treballs, que cal considerar isolats. (FJM-AMB)
Aquesta pica és de forma semicircular i la seva tipologia és semblant a la de les piques beneiteres de Sant Llorenç de Mont i de Sant Martí de Gausac.
Ha estat ornamentada, a la cara exterior, amb un motiu de tipus vegetal format per una línia ondulant continua, de la qual surten unes tiges secundàries que acaben en una mena de fullatges. És el mateix tema que apareix decorant la pica baptismal conservada en aquesta església, i correspon, amb algunes variants, al tema 171 de la classificació que fa E. Carbonell sobre l’ornamentació romànica a Catalunya (E. Carbonell: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, Col·lecció de Materials, núm. 2, Barcelona 1981, pàg. 150); aquest tema, juntament amb d’altres que parteixen d’una composició i d’un desenvolupament semblants, té el seu origen en l’art oriental i pot haver estat transmès per l’art bizantí i islàmic.
Malgrat que presenta la mateixa decoració que la pica baptismal conservada també en aquesta església, no creiem pas que sigui obra del mateix escultor, ja que la seva qualitat tècnica és força inferior a la de la baptismal. És un exemple clar de l’arcaisme i de la tosquedat que caracteritza l’escultura de la Vall d’Aran.
És possible que aquesta peça fos executada en algun moment del segle XII, atès que el tipus de motiu decoratiu que presenta gaudí d’una gran expansió durant aquest segle, sobretot a la pintura. (EBC)
Pica baptismal
Pica baptismal, conservada al baptisteri, adossat a la capella de tramuntana. La seva decoració té el seu origen en l’art oriental, possiblement transmès a través de l’art bizantí i islàmic.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al baptisteri d’aquesta església, que és adossat a la capella de tramuntana, es conserva una pica baptismal romànica, composta de contenidor, suport i base, la suma dels quals dona una alçada de 88 cm, distribuïts de la manera següent: 32 cm el vas, 42 cm el suport i 14 cm la base.
El contenidor de les aigües baptismals és una peça cilíndrica, amb la base aixamfranada, delimitada per uns diàmetres de 77 i 56 cm.
Hom l’ha decorada amb un motiu vegetal, consistent en una tija que forma un seguit d’ones, d’on surten, en direcció oposada, a cadascuna d’elles, uns brots secundaris que es cargolen en espiral, amb l’additament d’una rebrotada de fulles lanceolades, oposades i distribuïdes regularment.
El suport és constituït per una peça cilíndrica, a manera de columna. La seva ornamentació es concreta en un seguit d’arquets cecs contigus, delimitats per unes estretes barres, les quals s’allarguen fins a la base, a manera de lesenes. Al punt d’incidència dels arcs, sobre cadascuna de les barres, talment com si aquestes es perllonguessin, hi ha uns acabaments circulars.
La base no és altra cosa que una pedra llisa semiesfèrica, però escapçada superiorment per tal de donar acolliment al suport.
El motiu ornamental del vas és molt semblant al de la pica beneitera que hem comentat a l’apartat anterior. Tot i que el conjunt sembla més reeixit, creiem que es tracta d’una peça de la mateixa època. (FJM-AMB)
Aquesta pica baptismal presenta la mateixa tipologia —basament, suport i cuba hemisfèrica— que les de Santa Eulària d’Arròs, Sant Pere de Betlan i Sant Esteve de Montcorbau, per citar-ne només unes quantes. Tanmateix, aquesta de Sant Ròc de Begòs no ha restat intacta, ja que el basament actual no és l’original.
El suport és cilíndric i presenta una decoració a base d’arcs de mig punt i uns remataments circulars al punt d’incidència dels arcs. Aquesta ornamentació és semblant a la de la pica baptismal de Sant Esteve de Montcorbau, encara que aquí és més senzilla i rudimentària.
La cara exterior de la pica és decorada amb un motiu vegetal semblant als de les piques baptismals de Santa Eulària de Betlan i Sant Esteve de Montcorbau i el mateix que decora la pica beneitera conservada també a l’església de Sant Ròc de Begòs. La seva factura, però, és més rudimentària i presenta una menor estilització que les anteriorment esmentades de Betlan i Montcorbau. Aquest motiu és molt semblant al tema 171 de la classificació que ha fet E. Carbonell en relació amb l’ornamentació en la pintura romànica catalana (E. Carbonell: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, Col·lecció de Materials, núm. 2, Barcelona 1981, pàg. 150). És un tema de tradició oriental que, amb algunes variants, trobem molt sovint a la pintura romànica catalana, sobretot a la pintura sobre fusta.
Es tracta d’un exemplar força rudimentari pel que fa a la qualitat d’execució. És difícil donar una datació aproximada; deu pertànyer a algun moment del segle XII o, fins i tot, de la primera meitat del XIII, atès que l’art de la Vall d’Aran es caracteritza pel manteniment d’unes formes arcaïtzants fins a unes dates molt avançades. (EBC)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Baix-Aran, Lleida 1976.