Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
La foneria de plom de Manuel d'Arquer. Canonades, planxes i perdigons
El primer Manuel d’Arquer tenia una petita línia de vapors a Barcelona el 1863 Dic el primer Manuel, perquè l’hereu de la familia portarà sempre aquest nom i resulta difícil de distingir les generacions a mitjan segle XIX Aquest Manuel d’Arquer té el despatx als Porxos d’En Xifré, tocant a la plaça de Palau Aquest navilier posà a la venda pública, el 1864, una " máquina inglesa de un superior sistema para fabricar tubos continuos de plomo, con todo lo anexo a dichas máquinas" Diari de Barcelona , juny del 1864, pàg 6 298 Quan un navilier ven en subhasta un article és que una mercadería…
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…
La Ferreria de la Mare de Déu del Remei (1862-1881)
Ignasi i Casimir Girona El cognom Girona és fonamental en la història econòmica catalana del segle XIX La família Girona era de Tàrrega i tot i el seu trasllat a Barcelona al començament de segle, mantingué forts lligams amb la comarca d’origen Ignasi Girona i Targa s’establí a Barcelona, on creà una casa de comerç Un comerciant era un personatge que comprava i venia, però també era promotor de negocis i financer Morí el 1867 Entre la seva nombrosa descendència destacaren els seus fills Manuel, Ignasi, Casimir i Jaume Girona i Agrafel Establiren entre ells una autèntica divisió del treball,…
barra fixa
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica artística masculina consistent en una barra cilíndrica d’acer, de 2,40 m de llargada i 28 mm de diàmetre, que descansa sobre dos muntants fixos de 2,75 m d’alçada.
dards
![](/sites/default/files/media/EEC/dards_5.jpg)
Dolores Cascales i Laura Damond, membres de la selecció catalana de dards que participà en el Campionat Mundial del 2011
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Esport que consisteix a llançar petits projectils amb la mà contra una diana situada a una determinada distància.
Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està numerada i…
tobogan
![](/sites/default/files/media/EEC/Tobogan.jpg)
Ander Mirambell participà en les proves de tobogan als Jocs Olímpics de Vancouver (2010) i de Sotxi (2014)
BUFF
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern, també conegut com skeleton, consistent a lliscar, ajagut i de bocaterrosa, per un circuit de gel sobre un trineu monoplaça denominat tobogan, giny d’uns 50 cm de llargada i 40 cm d’amplada que descansa sobre dos patins d’acer.
L’origen es remunta al 1882, quan soldats britànics construïren, entre les poblacions suïsses de Davos i Klosters, una pista que, a diferència de les canadenques i americanes, incorporà les primeres corbes Prop d’allí, a Saint-Moritz, els descensos en trineu havien estat molt populars entre els turistes anglesos durant la segona meitat del segle XIX El 1884 s’hi construí la Cresta Run, primera pista de gel natural del seu tipus, que acollí la prova de trineus Grand National El 1887, any que també es fundà el Sankt Moritz Tobogganing Club, un participant es llançà per primera vegada de cap, i…
Material per a Ferrocarrils i Construccions, SA
La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de…
La Farga de Campdevànol
La darrera farga dels Pirineus A Campdevànol, població del Ripollès, la tradició de les fargues és molt antiga La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro, i a la veïna vall de Sant Joan hi havia carbó en abundància, aparentment El riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn A Campdevànol hi havia dues fargues la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan La segona era la més antiga i la que havia de tenir més continuïtat Una farga era un negoci com un altre, que…
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
botxes
![](/sites/default/files/media/EEC/Botxes_1.jpg)
En les botxes el jugador que tira ha de procurar que la botxa se situï al més a prop possible de la bola de referència
Federació Catalana de Petanca
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors en un camp de joc de 27,5 m de llargada màxima i de 2,3 a 4 m d’amplada, que consisteix a situar unes botxes tan a prop com sigui possible d’una bola de referència, anomenada bolig, impulsant-les enlaire o rodolant, amb la possibilitat d’apartar les boles contràries o de moure la mateixa bola de referència.
Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les…