Resultats de la cerca

Fou fundat el 1968 arran de la desaparició de La Salle Josepets, l’estructura del qual incorporà Tots els equips passaren a disputar els seus partits al collegi de La Salle Bonanova El primer president fou Vicente Sanjuán, substituït al cap de poc per Ramon Pericay, figura clau en la consolidació de la nova entitat Tot i que la idea principal era agrupar totes les Salles en un club, la realitat és que no s’aconseguí La temporada 1971-72 el primer equip, dirigit per Lluís M Planas, aconseguí l’ascens a la segona divisió estatal Passà a jugar els seus partits com a local al poliesportiu de La…

Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a desenvolupar…

Hi participaren 3020 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, i al voltant d’uns 1000 oficials d’equip en representació de 82 països Foren organitzats pel COOB'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92 i tingueren un pressupost de 9000 milions de pessetes, amb una gran collaboració per part de l’ONCE, que aportà 4000 milions La mascota dels Jocs, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias La Vila Olímpica s’adaptà per a disminuïts, eliminant-ne les possibles barreres arquitectòniques La cerimònia d’…

No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…

Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes,…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per…

A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…