Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins…
Associació Democràtica Popular de Catalunya
Partit polític
Organització socialista fundada a l’octubre de 1959 a Barcelona, federada amb el Frente de Liberación Popular.
L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària NEU Pasqual Maragall, Isidre Molas i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria El 1961 la…
Moviment de Defensa de la Terra
Partit polític
Organització independentista sorgida el 1984 de la confluència del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’Independentistes dels Països Catalans.
Es definí com un front revolucionari d’alliberament nacional i tingué com a objectius la reunificació dels Països Catalans, la independència i el socialisme Comptà amb el suport de diversos collectius nacionalistes radicals, tingué assemblees locals a les comarques de Catalunya i del País Valencià i fou present a les illes Balears i la Catalunya del Nord Dirigents Josep Guia, Carles Castellanos, Josep M Cervelló, Ermen Llobet i Jordi Moners Foren organitzacions properes DonesIndependentistes, Grups de Defensa dela Llengua, Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Taula…
Partido Socialista de los Trabajadores
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1979 a Madrid per la confluència del sector de la Liga Comunista Revolucionaria adherida a la Fracció Bolxevic Internacional [FBI], dels exmilitants de la Liga Socialista Revolucionaria i del grup La Razón, procedent del PSOE.
Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986…
Castell d’Olp (Sort)
Art romànic
El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130…
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit fundat per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] produïda al novembre de 1989, arran del XVI Congrés, i liderada per Joan Hortalà, fins aleshores secretari general.
Al març de 1990 celebrà el seu congrés constituent, i al febrer de 1991, el I Congrés ordinari Pretengué recollir l’esperit històric d’ERC, rebutjant l’activisme i l’independentisme, i es definí “nacionalista, progressista, democràtic, d’esquerra crítica no dogmàtica i basat en els principis del republicanisme” aplegà un bon nombre d’alcaldes, regidors i consellers comarcals del partit de procedència Els dirigents foren els diputats autonòmics Hortalà secretari general, Joan Sabanza secretari general adjunt i Marçal Casanovas president, i assegurà tenir 1100 afiliats Davant les…
Liga Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït a Barcelona al desembre de 1972, resultat de la separació de la Ligaen la Encrucijada (coneguda també com Tendencia Aurora o Fracción Trotskysta) de la Liga Comunista Revolucionaria.
L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…
Sant Feliu de Veri (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble del mateix nom i donà nom també a tota la vall solcada pel torrent anomenat de Sant Feliu o de Gavàs És esmentada des del 1068, en què consta que els homes de Sant Feliu tenien vinyes a Castillo de Sos L’any 1080 Miró Roger, en professar a Sant Vicenç de Roda, aportà a la canònica un alou a Sant Feliu L’església de Sant Feliu va ésser lliurada a l’esmentada canònica pel bisbe Ramon Dalmau 1092, 1093 Després d’algunes disputes, l’any 1136 s’arribà a un acord entre els canonges de Roda, representats per l’ardiaca i prevere de Campo, i els hereus de l’…
Castell de Castelló d’Encús (Talarn)
Art romànic
A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard…
Força Socialista Federal
Partit polític
Nom adoptat el 1964 pel partit Comunitat Catalana, CC, en un ple celebrat a la parròquia de Sant Medir, en què es definí socialista i no confessional.
Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…