Resultats de la cerca

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors Valencians 2004…

L’obra Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic Sigui com vulgui, sembla ser obra d’una persona exiliada És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes el seu conjunt, però, té força originalitat i…

Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , Els Quatre Gats , Pèl & Ploma  i Joventut , on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a  Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç, Illusions…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Vida i obra De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més, que fou clausurat el 1939 El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia internacional aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935— i que porta el seu nom Fou membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana, des d’on es convertí en un dels…

Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos de la poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del Port de la Selva o el record de la infantesa, sobresurt el fil de la temàtica amorosa, exhibida des del lligam popular de la cançó El poemari esdevé així una reflexió sobre l’amor i mostra la construcció d’una visió de…

Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…

Desenvolupament enciclopèdic La novella narra la iniciació d’Adrià Guinart, un noi jove, que abandona la seva família i marxa a la guerra les diverses històries que presencia o li expliquen, marcades pel misteri, l’onirisme i fins i tot l’esoterisme, fan que maduri al llarg d’una única nit, el temps simbòlic de la novella Dividida en tres parts, l’inici de la novella evoca la infantesa d’Adrià, de sobrenom Caïm, que a la nit abandona una família singular i misteriosa, per participar en la guerra Al llarg d’aquest viatge, Adrià troba una sèrie de personatges que viuen en espais solitaris,…

Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…

Es formà als seminaris de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona El 1991 obtingué el premi Ignasi Iglésias amb Berna i el premi Calderón de la Barca amb Rodeo Figura representativa de la dramatúrgia catalana contemporània, el seu teatre tendeix a eludir el discurs ideològic i es decanta a explorar la funció pragmàtica del llenguatge Els seus textos, estrenats en català i en castellà, capgiren les categories dramatúrgiques tradicionals referències de situació, renúncia al diàleg com a motor de l’acció, etc per a crear un univers…