Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
James Hook
Música
Organista i compositor anglès.
Posseïdor d’un talent poc usual, a quatre anys tocava el clavicèmbal i quan en tenia sis oferia concerts En 1763-64 se n’anà a Londres i fou organista a White Conduit House, a Penton Street, Clerkenwell, un dels molts salons de te londinencs, on es guanyava la vida divertint els clients A partir del 1774, i durant prop de mig segle, fou organista i compositor als Vauxhall Gardens Excellent professor de piano, escriví un mètode sobre aquest instrument, Guida di musica ~1785, que es feu molt cèlebre Fou, a més, un compositor prolífic Compongué més de 2 000 cançons, obres per a l’escena, com l'…
xiulet
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i…
Contrareforma
Música
Moviment religiós, intel·lectual, artístic i polític conduït en l’aspecte religiós per l’Església Catòlica i en el vessant polític per algunes monarquies europees, especialment l’espanyola.
S’inicià durant la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de fer front a la Reforma luterana Els seus principis foren definits com a resultat de les disposicions del Concili de Trento Un as pecte important de la Contrareforma fou la reforma dels ordes religiosos i la creació de noves congregacions, com la Companyia de Jesús, així com l’atenció prioritària que es donà a les manifestacions artístiques com a mitjà de control ideològic La música de la Contrareforma assumeix com a propis els postulats del concili tridentí En el seu decret XXII del 1562, un dels més transcendents dels que…
Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)
Historiografia catalana
Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.
Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues…
La revolta catalana
Historiografia catalana
Llibre de l’historiador anglès John Huxtable Elliott, publicat originàriament en anglès (The Revolt of the Catalans: 1598-1640, 1963) per Cambridge University Press.
S’ha editat en català, traduït per Josep Vallverdú Editorial Vicens Vives, 1966, i s’ha reeditat Crítica, 1989, i en castellà, traduït per Rafael Sánchez Mantero Siglo XXI, 1977 Es tracta de l’ampliació de la tesi doctoral Castella i Catalunya durant el ministeri del Comte Duc d’Olivares 1955, sota la direcció, més aviat distant, de Sir Herbert Butterfield La tesi abraçava només des del 1621 any de l’inici del valimiento fins al 1640 Posteriors visites als arxius li permeteren situar abans el punt d’arrencada del seu estudi, en constatar que la major part dels problemes polítics plantejats…
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, advocat i periodista.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
historiografia del catalanisme anterior al 1936
Historiografia catalana
En rigor, parlar d’historiografia pròpiament dita sobre el catalanisme abans del 1936 és un exercici a voltes forçat, que duu obligatòriament a basar-se en un seguit de línies interpretatives coetànies al moment de construcció i desenvolupament del moviment catalanista.
Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…
noucentisme historiogràfic
Historiografia catalana
Corrent de la historiografia catalana influït pel moviment cultural del noucentisme, que es desenvolupà a Catalunya i s’estengué a la resta dels Països Catalans en les primeres dècades del s. XX.
La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…